No fa massa dies, una persona em feia notar que, havent anat a missa en parròquies diverses en pocs dies, a l’inici de la litúrgia de l’Eucaristia, segons el lloc, les persones s’aixecaven en moments diferents. Alguns, quan comença el prefaci: “El Senyor sigui amb vosaltres”; d’altres, en iniciar-se l’oració sobre les ofrenes i d’altres quan el president de la celebració diu: “Pregueu, germans (i germanes), perquè aquest sacrifici meu i vostre…” Aleshores —em deia— quin és el moment per aixecar-se? Qui ho fa bé i qui no? Anem a pams:

Cal dir que en la primera edició del Missal Romà de 1970, el poble s’aixecava quan s’iniciava el prefaci amb el diàleg inicial. Més tard, amb la segona edició del Missal, el poble s’aixecava quan el president de la celebració deia l’oració sobre les ofrenes, ja que sempre que estem fent una oració restem dempeus. Però en la tercera edició del Missal es va veure que l’oració comença precisament abans, quan el celebrant principal diu “Pregueu, germans”, com el seu nom indica. I és així com en l’actualitat cal aixecar-se.

Amb això, cal fer pedagogia a les nostres comunitats, bo i ajudant-les a entendre i a realitzar amb fidelitat els ritus, gestos i pregàries que la litúrgia ens ensenya, fidels a la veritat de les coses. Si diem “Preguem”, evidentment cal estar drets, com en la resta de pregàries de la celebració litúrgica, com ara en l’oració col·lecta, en l’oració conclusiva de la pregària dels fidels, en l’oració de postcomunió i no cal dir en la resta de la pregària eucarística. No tenia sentit que bo i invitant-nos a pregar i seguidament pronunciar l’oració sobre les ofrenes l’assemblea restés asseguda; era una incongruència.

Per tal de poder corregir aquesta situació, cal formar bé a tothom en la ciència litúrgica i simplement amb un gest amb les mans fer aixecar l’assemblea i, fora del context de la celebració eucarística, poder fer pedagogia litúrgica, perquè tot té un perquè i un sentit. Hem de recordar que en la celebració litúrgica no fem mimesi sinó anamnesi, memorial del Misteri Pasqual de la passió, mort i resurrecció del Senyor.

Que amb les nostres paraules, cants i gestos corporals ajudem a centrar el nostre cor, la nostra mirada vers el Senyor, que ens ha deixat aquest Sacrifici nou i perenne, que és el convit del seu amor, com ens recorda l’oració col·lecta del Dijous Sant. Que d’allò visible —els nostres gestos— ens endinsem en l’Invisible, el Senyor, el nostre Déu, que ens convida a viure en plena comunió amb ell.