Amb l’inici del V centenari del naixement de santa Teresa de Jesús, el papa Francesc ha volgut afegir-se a aquesta celebració a través d’un missatge.

En primer lloc, Francesc dóna gràcies a Déu pel do “d’aquesta gran dona” i anima els fidels a “conèixer la història d’aquesta fundadora insigne” i també a llegir els seus llibres perquè ens continuen dient “qui i com va ser la mare Teresa i què pot ensenyar-nos als homes i dones d’avui”.

En l’escola de la santa, escriu el Pontífex, aprenem a ser “pelegrins. La imatge del camí pot sintetitzar molt bé la lliçó de la seva vida i de la seva obra. Ella va entendre la seva vida com a camí de perfeció pel qual Déu condueix l’home, morada rere morada, fins a Ell i, alhora, el posa en marxa cap als homes”. En aquest sentit, el Bisbe de Roma assenyala quatre camins que podem aprendre de la santa d’Àvila: l’alegria, la pregària, la fraternitat i el temps propi .

Alegria

“La veritable alegria és la santedat”, diu el Papa. En santa Teresa, afirma, “contemplem el Déu que es revela proper i company, que té les seves delícies en conversar amb els homes: Déu s’alegra amb nosaltres”. El fet de sentir l’amor de Déu feia que Teresa de Jesús tingués una “alegria contagiosa que no podia dissimular i que transmetia. (…) Expressa el goig interior de l’ànima, és humil i ‘modesta'”. No s’assoleix pel camí fàcil que evita la renúncia, el patiment o la creu, sinó que es troba patint treballs i dolors, mirant el Crucificat i buscant el Ressuscitat”. Per això, Francesc asegura que “l’Evangeli no és una bossa de plom que s’arrossega feixugament, sinó una font de goig que omple de Déu el cor i l’impulsa a servir els germans!”

Pregària

Teresa de Jesús va definir la pregària com un tracte d’amistat amb qui sabem que ens estima. Així, el Papa diu que “quan els temps són ‘recis’, cal ‘amics forts de Déu’ per sostenir els dèbils. Pregar no és una forma de fugir, tampoc de ficar-se en una bombolla ni d’aïllar-se, sinó d’avançar en una amistat amb qui ‘tot es pot patir’ perquè sempre ‘ajuda, dóna esforç i mai no falta'”. Per pregar, afirma Francesc amb les paraules de la santa, cal estimar molt, no pensar gaire: “Mirar qui no deixa de mirar-nos amorosament i patir-nos pacientment.”

El Pontífex anima a recórrer el camí de la pregària i a viure la fidelitat. En un món sense esperança, “mostreu la fecunditat d’un ‘cor enamorat'” i en una societat amb tants ídols, “sigueu testimonis que ‘només amb Déu n’hi ha prou'”.

Fraternitat

Un aspecte que destaca Francesc de santa Teresa és la fraternitat: “Aquesta va ser la seva resposta providencial: fundar petites comunitats de dones que seguissin Crist vivint senzillament l’Evangeli i sostenint tota l’Església amb una vida feta pregària.” Per poder viure en fraternitat, Teresa de Jesús fa tres recomanacions, constata el Bisbe de Roma: “Estimar-se molt els uns als altres, desprendre’s de tot i humilitat veritable.” El Papa també expressa un desig: “Com desitjaria unes comunitats cristianes més fraternes on es faci aquest camí: caminar en la veritat de la humilitat que ens allibera de nosaltres mateixos per estimar més i més bé els altres, especialment els més pobres!”

Temps propi

La santa escriptora i mestra d’oració també va ser fundadora i missionera, explica el Pontífex. “La seva experiència mística no la va separar del món ni de les preocupacions de la gent. Al contrari, li va donar impuls nou i coratge per a l’acció i els deures de cada dia.” Francesc admira que Teresa visqués les dificultats del seu temps “sense cedir a la temptació de la lamentació amarga, sinó més aviat acceptant-les en la fe com una oportunitat per fer un pas més en el camí. (…) Avui Teresa ens diu: prega més per comprendre bé què passa al teu voltant i així actuar més bé. La pregària venç el pessimisme i genera bones iniciatives. (…) Quan el món crema, no es pot perdre el temps en negocis de poca importància”.

Finalment, el Papa anima dient: “Ja és temps de caminar, caminant pels camins de l’alegria, de la pregària, de la fraternitat, del temps viscut com a gràcia! Recorreguem els camins de la vida de la mà de santa Teresa. Les seves emprentes sempre ens condueixen a Jesús.”