Un any més, el papa Francesc ofereix algunes claus de com es podria sembrar la pau al món. Ho fa en el seu missatge per a la 58ena Jornada Mundial de la Pau que cada any se celebra l’1 de gener, en la solemnitat de Santa Maria Mare de Déu. Perdona les nostres ofenses, concedeix-nos la teva pau és el lema d’aquest missatge, un dels més importants que firma el Papa al llarg de l’any i la demostració és que sempre el lliura als mandataris i caps d’Estat amb els quals departeix a Roma.

En aquest Any Jubilar, el text està impregnat d’aquest Jubileu dedicat a l’esperança. El Pontífex recorda que el Jubileu “és un esdeveniment que ens impulsa a cercar la justícia alliberadora de Déu sobre tota la terra” i que “cap persona ve al món per ser oprimida”. Per això, per a Francesc el Jubileu ha de ser una oportunitat per desmuntar “les estructures de pecat”, afirma reprenent aquesta definició de Joan Pau II.

Així, com que no hi ha pecat aïllat, sinó que tot forma part d’aquesta estructura, “un acte de filantropia esporàdic no és suficient”. El Pontífex proposa en aquest missatge canvis culturals i estructurals perquè il·luminin un canvi durador. En aquest missatge, Francesc apunta que el primer pas en aquest camí és la gratitud i reconèixer els dons de Déu. D’aquesta forma, el canvi es produirà “quan ens reconeguem tots fills del Pare i, davant d’Ell, ens confessem tots deutors, però també tots necessaris”. Perquè “quan una persona ignora el propi vincle amb el Pare, comença a alimentar la idea que les relacions amb els altres poden ser governades per una lògica d’explotació, on el més fort pretén tenir el dret d’abusar del més feble”.

En aquest missatge per a la Jornada Mundial de la Pau, el Sant Pare suggereix tres possibles accions que poden impulsar el camí cap a la pau i contribuir a aquest canvi cultural que trenqui l’estructura de pecat.

Francesc reprèn una idea que és de la condonació del deute als països més pobres. Assegura que el deute extern és un instrument de control “a través del qual alguns governs i institucions financeres privades dels països més rics no tenen escrúpols a l’hora d’explotar de manera indiscriminada els recursos humans i naturals dels països més pobres”. Per això, convida la comunitat internacional que “emprengui accions de remissió de deute” tot recordant a més que els països més pobres carreguen amb el deute ecològic per tot el que contaminen els països més rics. “És una crida a la solidaritat, però sobretot a la justícia”, sentencia Francesc el qual es remet a la mateixa pregària del Parenostre per insistir que Déu perdona els nostres deutes com també nosaltres perdonem els nostres deutors.

“N’hi hauria prou si ens aturéssim un moment, a l’inici d’aquest any, i penséssim en la gràcia amb la qual cada cop ens perdona els pecats i ens condona tots els deutes, perquè el cor se’ns inundi d’esperança i de pau”, escriu. La condonació del deute o part d’ell també va ser una petició que Joan Pau II va fer amb motiu del Jubileu de l’Any 2000.

Com a segona acció, Francesc anima a promoure el respecte de la dignitat de la vida humana, des de la concepció fins a la mort natural. En concret, el Pontífex sol·licita que la cultura de la vida s’honori abolint la pena de mort arreu del món.

La tercera acció que sol·licita el Papa és un llegat per a les properes generacions: “Fem servir almenys un percentatge fix dels diners emprats en els armaments per a la constitució d’un Fons mundial que elimini definitivament la fam i faciliti en els països més pobres activitats educatives també adreçades a promoure el desenvolupament sostenible, contrastant el canvi climàtic.”

El Pontífex conclou el missatge recordant que la pau comença per un cor “desarmat” d’egoisme i de càlcul i que, al contrari, es reconegui “deutor respecte Déu” i disposat a perdonar els deutes que oprimeixen el proïsme.