El Papa fa una crida general a “desaccelerar i aturar-se” durant el temps de Quaresma, que comença el proper 14 de febrer, Dimecres de Cendra. Ho diu en el missatge per a la Quaresma d’aquest any, fet públic aquest dijous i titulat A través del desert, Déu ens guia a la llibertat. Francesc assegura que els 40 dies de preparació per a la Pasqua són “un temps de conversió i de llibertat”.
En els primers punts, el Pontífex assegura que “de la mateixa manera que Israel porta encara Egipte a dins en el desert, també avui el Poble de Déu porta a l’interior lligams opressors que ha de decidir abandonar”. Afirma que això passa “quan ens falta esperança i caminem per la vida sense una terra promesa cap a la qual puguem encaminar-nos junts”. El Sant Pare destaca que la Quaresma “és el temps de gràcia en què el desert torna a ser el lloc del primer amor”, i afegeix que “Déu educa el seu poble perquè abandoni les seves esclavituds i experimenti el pas de la mort a la vida, com un enamorat que atreu i xiuxiueja paraules d’amor al cor”.
“Quaresma és el temps de gràcia en què el desert torna a ser el lloc del primer amor”
El Bisbe de Roma explica en aquest missatge que, perquè aquest temps sigui concret, el primer pas és “voler veure la realitat”, alhora que recorda que “també avui arriba fins al cel el crit de moltsíssims germans i germanes oprimits”. Davant aquest panorama, el Papa anima tothom a preguntar-se si aquest crit “també ens arriba, ens sacseja i ens colpeix”. Igualment lamenta que “molts factors ens allunyen els uns dels altres, fins al punt que ens neguen la fraternitat que ens uneix des de l’origen”.
“Molts factors ens allunyen els uns dels altres, fins al punt que ens neguen la fraternitat que ens uneix des de l’origen”
En un fragment concret, Francesc recorda el viatge a Lampedusa el juliol de 2013, una estada en què va preguntar a cadascú “on és i on és el seu germà”. El Pontífex afirma que “aquest camí de la Quaresma serà concret si, en escoltar aquestes dues preguntes, tots “confessem que seguim sota el domini del Faraó, que ens deixa esgotats i ens fa ser insensibles”. Es refereix així al que qualifica de “model de creixement que ens divideix, que ens roba el futur i que ha contaminat la terra, l’aire i l’aigua, però també les ànimes”.
En una visió més positiva, el Sant Pare diu que “el testimoni de molts germans bisbes i d’un gran nombre dels qui treballen per la pau i la justícia confirma cada cop més que allò que cal denunciar és un dèficit d’esperança, un impediment per somiar, un crit mut que arriba fins al cel i sacseja el cor de Déu”. Afegeix, en aquesta línia, que “s’assembla a aquella enyorança per l’esclavitud que paralitza Israel al desert i que li impedeix avançar”, ha remarcat el papa Francesc.
D’altra banda, com cada any, el Bisbe de Roma recorda que Quaresma significa “temps de conversió i temps de llibertat”, un període de quaranta dies en què “Jesús estarà davant de nosaltres i amb nosaltres” i que “és el Fill encarnat”. A més, explica que “el desert és l’espai on la nostra llibertat pot madurar en una decisió personal de no tornar a caure en l’esclavatge”.
Aturar-se pregant i ajudant
El Papa assegura també que, durant la Quaresma, trobem nous criteris de judici i una comunitat amb la qual podem iniciar un camí que mai abans havíem recorregut”. Igualment afegeix que, en aquest temps fins a la Pasqua, “actuar és també aturar-se en la pregària per acollir la Paraula de Déu, però també com el samarità que s’atura davant del germà ferit”.
Francesc conclou que “l’amor a Déu i als altres és un únic amor” i que, per aquest motiu, “la pregària, l’almoina i el dejuni no són tres exercicis independents, sinó un únic moviment d’obertura, de buidar-se”. Aquesta reflexió porta el Pontífex a animar tots els creients a “desaccelerar i aturar-se”, com també a tenir molt present que “la dimensió contemplativa de la vida, que la Quaresma ens farà redescobrir, mobilitzarà noves energies”.
“La pregària, l’almoina i el dejuni no són tres exercicis independents, sinó un únic moviment d’obertura, de buidar-se”
Finalment el Sant Pare assegura que, “davant de la presència de Déu, tots ens convertim en germanes i germans i percebem els altres amb nova intensitat” perquè, “en lloc d’amenaces i enemics, hi trobem companyes i companys de viatge” en el que constitueix “el somni de Déu, la terra promesa cap a la qual anem quan sortim de l’esclavitud”.
Finalment, el Bisbe de Roma invita totes les comunitats cristianes “a oferir als seus fidels moments per reflexionar sobre els estils de vida”, com també “a donar-se temps per verificar la presència d’aquests estils al barri i la contribució per millorar-lo”.
