Aquest diumenge 20 d’octubre se celebra la Jornada Mundial de les Missions, el Domund. Amb els diners que es recapten, se sosté cada any el treball que l’Església fa a 1.126 territoris de missió.
Un missioner combonià al Sudan que s’ha quedat a la guerra i un jove de Hakuna a Corea del Sud ha posat rostre als 6.000 missioners espanyols que donen la vida i pels quals es prega en el Domund.
Quan va esclatar la guerra al Sudan l’abril del 2022, les ambaixades i les ONG en van marxar, però l’Església, no. A les zones sota el control de l’exèrcit regular, la vida de les parròquies continua funcionant amb més o menys normalitat, però a les zones sota el control de les milícies, la situació és molt diferent.
Els excessos dels milicians han provocat que prop de deu milions de persones hagin abandonat casa seva. “És el conflicte que ha provocat més desplaçats, més que Ucraïna, Síria…”, explica el P. Jorge Naranjo, missioner combonià al país des de fa 16 anys.
Com confirma aquest missioner, a Khartum hi ha tres sacerdots que aconsegueixen moure’s entre els pobles per celebrar la missa i els catequistes locals continuen aplegant els pocs que s’hi han quedat.
Fins i tot a El Obeid, ciutat envoltada de milícies, el bisbe continua viatjant a les comunitats en transport públic, per mantenir viva l’Església, amb el risc que això comporta.
“El que és fonamental és ser-hi, i en un país en guerra aquest ‘ser-hi’ adquireix un significat més profund”, reflexiona. La universitat que ell dirigeix ha continuat oferint formació als alumnes, desplaçats lluny de Khartum, centre de la batalla. Gràcies a l’enginy dels missioners i a la tecnologia, poden tenir un futur professional.
A més de la formació en línia, desenes d’alumnes s’arrisquen a apropar-se a Port Sudan per estudiar infermeria, que requereix presencialitat, i ja té creat un programa de voluntaris de pal·liatius, en el qual col·laboren cristians i musulmans.
JORGE NARANJO, missioner al Sudan
“La missió té una dimensió com d’esposalles, quan vas a un poble et ‘cases’ amb ell i ho comparteixes tot. Són els anys més feliços de la meva vida missionera”
Gonzalo Echanove és enginyer i treballa en una empresa de ciberseguretat. Amb 25 anys va decidir anar a Corea del Sud per acompanyar el naixement i creixement de l’associació privada de fidels de Hakuna: “Vaig experimentar un Déu viu, que m’estimava i em cridava a estimar el món.”
Ha estat al país asiàtic durant gairebé un any i assegura que el que ha viscut ha estat “increïble”. A Corea del Sud ha experimentat la unitat de l’Església en la pràctica i ha conviscut amb Regnum Christi, els salesians, les Missioneres de la Caritat, l’Opus Dei, les clarisses… i convida a deixar-se contagiar per la missió: “L’alegria de seguir Crist és missionera, no és missioner només qui marxa, sinó qui deixa que Crist sigui llum en el món a través d’ell.”
Amb la pregària i els donatius, tots poden participar de la missió de l’Església. Espanya és el segon país del món, després dels Estats Units, que més diners destina al Domund. L’any passat es van enviar gairebé nou milions d’euros.
També Espanya és el país que més missioners envia, més de 6.000 estan en actiu, el 53% dones. No són només sacerdots o religiosos, cada vegada hi ha més laics en missió.
