Mn. Josep Soler Llopart, prevere del’Arquebisbat de Barcelona, rector de la parròquia de Sant Andreu de Barcelonai arxiprest de l’Arxiprestat de Sant Andreu, ha mort en la pau de Crist, al’edat de 69 anys, el dia 4 de gener de 2020. Mn. Pep Soler també va serconsiliari de diversos moviments de Pastoral Obrera, com l’ACO. Les exèquiestindran lloc avui dimarts 7 de gener de 2020, a les 16.30 h., a la ParròquiaSant Andreu (c. Pont, 3, de Barcelona).

En aquest escrit de Mercè Solé, col·laboradorade Catalunya Cristiana i membre de l’ACO,publicat al seu blog personal i que ens ha autoritzat a publicar hi ha un perfil més personal de Pep Soler:

«Recordo molt bé el diaque vaig conèixer el Pep. Era una trobada de la Jobac de Setmana Santa, alBagís, l’any 1979. La primera vegada que jo hi anava, sense saber gaire on emficava. El mateix dia vaig conèixer en Pep, i en Quim, i en Fisa i en Morlans ien Mingo, i el Grané i el Jubany, persones totes elles que, junt a enJoan-Enric i més tard el Puixan, després m’han acompanyat de moltes maneres,amb més o menys presència, amb opcions comunes o no tant. Però sempre hi hanestat, com pilars ferms. Signes d’una manera de viure la fe i d’entomar lavida.

En Pep era fuster i pertanyia a un curs delseminari que Déu n’hi do, d’on m’han sortit una bona colla d’amics de per vida.Amb una potència vital i intel·lectual poc comuna. Cohesionats, molt diversos,forts, creatius i lliures. N’hi ha d’actius i de contemplatius. N’hi ha que hanestat capellans, n’hi ha que ho van deixar abans. D’una època en què adiferència d’ara els seminaristes eren empesos cap al món, cap a la gent, capals reptes laborals, socials, polítics, culturals, sense pors, sensearrogància, amb confiança i senzillesa. En Pep durant molts anys va treballarcom a torner, després es va dedicar totalment a les parròquies on va estar. Joel recordo a La Sagrera, al Bon Pastor, a Can Vidalet, ara a Sant Andreu…Sempre disponible per a persones i grups, sempre fidel als seus principis,sempre picant pedra. Sempre content de viure, sempre amb ganes d’anar mésenllà, d’estar al costat dels qui més pateixen, de donar a conèixer Jesús. Nosolia fer gaire escarafalls, ni sobre l’Església ni sobre els canvis que anàvemveient. Anava a fons i hi era. Sense més.

Em sap molt de greu la seva mort sobtada, el dia 4, apunt de fer 70 anys. Que visquis en Déu!»