Avui es parla molt de seguretat ciutadana, i és bo, però per obtenir-la, es parla també molt de guardes i de presó, i en canvi es parla poc dels presos. Qui son, què fan i per què ho fan? Hi ha, sí, programes de rehabilitació, i alguns molt bons, i hi ha guardes i persones voluntàries que els ajuden i ho fan molt bé. Però coneixem els presos? El seu món, la seva vida, el seu sofriment. Ells no tenen llibertat i han de viure la seva vida entre reixes, aïllats de tothom.
Hi ha, sí, pel·lícules que presenten la seva vida, però busquen només l’anècdota, el drama, per què? Als presos és fàcil acusar-los o criticar-los, però coneixem les raons que els han portat a la presó? El diner fàcil, la droga, l’alcohol, la família dessestructurada i els mals amics? Són com trampes on fàcilment queden enganxats. Recordo encara com un pres em deia que recordava que de petit la mare el volia tirar daltabaix d’un desè pis, un altre que el van embolicar amb una oferta de droga, un altre que van ser el seus amics que el van portar a robar… i no parlem ja del alcohol. Un amic meu era un home admirable, entès, amable mentre no provés una copa, perquè quan ho feia, era terrible.
Robar, matar, fer mal, ningú ho fa perquè sí. Hi ha d’haver alguna cosa que no funciona prou bé en el cervell. O segur que hi ha altres raons que pesen tant que el porten a delinquir. Mn. Pere ho tenia molt clar això i el preocupava i el feia patir. Per això mai el vaig sentir criticar, sinó que els justificava i sempre parlava bé d’ells. Però sobretot hi havia una raó més profunda encara: “Són germans nostres, són fills de Déu com nosaltres, persones que Déu estima.” I aquesta raó és la que el va portar a la presó, a parlar amb ells, a connectar amb els seus amics, amb la família, i sobretot a estimar-los. Recordo encara una frase d’ell, fruit de la seva experiència: “Estima’ls, escolta’ls, fes el que puguis per ells, però no facis tot el que et demanen, si no és per ajudar-los.”
El proper dia 2 d’abril, farà 28 anys de la mort de mossèn PERE OLIVERES, i es farà a l’església de Santa Maria de Sants la missa
I així, hi havia temporades que els anava a veure cada dia, encara que només fos per parlar amb ells. Els escoltava, els animava, i si podia, anava a veure qui fos per ajudar-los i solucionar els seus problemes. I és que el pres, el que més pateix, és això tan sagrat per al comú dels homes, que és la llibertat. Ells no la tenen. Recordo encara com a la presó de Brians el sacerdot els va prometre per al final de la missa que els donaria un paper, i un sobre amb el segell. No us podeu imaginar l’alegria que hi va haver!
Ells viuen tancats, entre reixes i a vegades temps i més temps. Alguns fins i tot, tota la vida. I per això davant d’aquest sofriment, Mn. Pere va portar molts presos a casa seva fins arribar a tenir-ne més de 30, i va aprofitar els grups de la JOC i els Cursets de Cristiandat, que es reunien a casa seva, per contagiar-los del seu amor als presos i així animar-los que l’ajudessin. Però això no va ser fàcil, ni potser el més convenient. I així van sorgir joves i fins i tot alguns sacerdots, que ho van orientar cap a psicòlegs, metges i psiquiàtrics. I així és com es va formar la institució d’Obinso.
Però ell, amb un grupet més reduït, va continuar la seva tasca de contacte a la presó i a casa seva la vida amb alguns d’ells, i amb una petita comunitat d’amics que ajudaven.
I finalment a l’hora de la seva mort, va entregar la seva casa a Càritas, l’únic que li quedava del seu patrimoni, perquè amb els seus diners es construís una residència per als presos.
Càritas ho va assumir i va muntar sobre la rectoria de Santa Maria de Sants, una residència, molt ben pensada per ells, sobretot pels que tenen dies lliures de sortida, amb un equip de Càritas amb vocació, que el formen 8 professionals i 4 voluntaris. que els animen i ajuden. L’any passat se’n van celebrar ja els 5 anys de funcionament. Actualment n’hi ha 16 i són admirables. El proper dia 2 d’abril, farà 28 anys de la seva mort, i es farà a l’església de Santa Maria de Sants la missa, en la qual assistirem tots els seus amics, hi participaran els membres de la Residència. I al final hi haurà un pica-pica a la Residència per tots.
