Tothom té molt present la imatge del cardenal Jean-Louis Tauran, tremolós i fent un esforç per anunciar al món: Habemus Papam! i que donava a conèixer, el 13 de març del 2013, el nom del nou Pontífex: Francesc.

El 5 de juliol es va apagar definitivament la veu del cardenal Tauran, president del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós, de 75 anys. Patia Parkinson.

El purpurat va néixer el 3 d’abril del 1943 a Bordeus (França). Va estudiar a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, a l’Institut Catòlic de Toulouse i a la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica de Roma.

Va ser ordenat sacerdot el 20 de setembre del 1969. El 1975 va ingressar al servei diplomàtic de la Santa Seu. A partir d’aquell any i fins al 1978 va ser secretari de la nunciatura a la República Dominicana. Entre el 1979 i el 1983 va ser secretari de la nunciatura al Líban. El juliol del 1983 es va incorporar com a membre de l’equip del Consell per als Afers Públics de l’Església.

Va ser designat secretari per a les Relacions amb els Estats de la Secretaria d’Estat del Vaticà el desembre del 1990 i va rebre la consagració com a bisbe el 6 de gener del 1991.

Va ser creat cardenal el 21 d’octubre del 2003. Va participar en els conclaves del 2005 i 2013. El 25 de juny del 2007, Benet XVI el va designar president del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós.

Entre diferents missions va viatjar a Riad, capital d’Aràbia Saudita, del 13 al 20 d’abril del 2018. Va ser un esdeveniment històric perquè era el primer cop que un cap d’un dicasteri del Vaticà visitava aquest país musulmà, i en el territori del qual hi ha la Meca i Medina, dos llocs sants de l’islam.

Al país àrab, el cardenal Tauran va demanar un bon tracte per als no musulmans i per als cristians, els quals “mai no han de ser considerats ciutadans de ‘segona classe´”.