El P. Jesús Renau i Manén (Barcelona, 1934) ha mort aquest matí i la missa de comiat serà el dilluns 18 de desembre a les 11 al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. El darrer article publicat pel jesuïta al nostre setmanari, on era col·laborador habitual, és del 4 d’octubre passat “Sínode i Concili Vaticà II” on recordava que “una de les conseqüències més importants del Concili Vaticà II va ser la creació del Sínode dels Bisbes que s’han anat celebrant sobre una temàtica important cada quatre o cinc anys” i convidava a que “totes i tots, des de les pròpies situacions personals i comunitàries, som cridats a participar en aquest gran moviment que Déu inspira en uns moments històrics de canvis transcendentals”.

L’àmplia trajectòria d’aquest jesuïta i teòleg (amb 16 anys entrà al noviciat), els darrers anys s’havia concretat en la vida a la comunitat de La Salut Alta, de Badalona, i la participació a l’equip de Cristianisme i Justícia, des d’on ha acompanyat personalment moltes persones en exercicis espirituals, a formadors d’exercicis i també en recessos. Entre les primeres comeses va ser delegat de vocacions i es va dedicar a la pastoral de joves. Va ser director del col·legi dels jesuïtes de Casp (1977-1983) i provincial de l’orde a Catalunya (1995-2001).

Ben dotat per l’escriptura, el P. Renau ha publicat nombrosos llibres i també ha estat col·laborador habitual del setmanari Catalunya Cristiana, amb aportacions diàfanes com: “No cerquis Déu en les elaboracions abstractes, sinó en la vida, en l’amor, en la relació”, “Quan del cor les onades tempestuoses s’exciten, el millor és no deixar-les que arribin a la boca, cercar el que sigui per pacificar-te” o “Deixar d’atendre l’esperit és lamentablement viure a mitges”.