El sacerdot Josep Maria Aragonès i Rebollar (Barcelona, 1926) ha viscut els seus darrers anys a la Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol, al barri de les Corts. Reduït en la seva mobilitat, primer anava amb crosses i després amb cadira de rodes. I amb la cadira de rodes va rebre l’any 2015, al Palau de la Generalitat, la Creu de Sant Jordi que li fou concedida “en reconeixement al seu compromís cívic i a una activitat espiritual exercida com a representant d’un cristianisme obert, acollidor i arrelat a Catalunya“. Em sembla que aquestes paraules defineixen la seva llarga vida, de més de 90 anys. Els seus darrers anys han estat de silenci i d’acceptació serena de les seves limitacions de salut. Ell, un gran treballador i un gran activista cultural, s’ha vist reduït a la inacció i al silenci. Ho ha viscut amb una dignitat que em sembla el seu més valuós testimoni.
Com a activista de la cultura catalana ha impulsat diverses iniciatives, moltes d’elles adreçades a infants i joves. Ha exercit diverses responsabilitats a la diòcesi barcelonina, sobretot com a delegat de l’arquebisbe -com a vicari episcopal, per ser més exactes- a la comarca del Penedès. Fou una de les persones més properes al cardenal Jubany, al qual ajudà en la confecció de diversos documents. Sembla que el cardenal Jubany va proposar-se seriosament el possible nomenament d’Aragonès com a bisbe auxiliar seu. Una vegada li vaig preguntar si el rumor era cert, però el mossèn va fugir d’estudi… No en volia parlar.
Com a biblista, ja va treballar en la Bíblia publicada per la Fundació Bíblica Catalana, creada per Cambó. De 1965 a 1969 fou secretari d’aquesta Fundació i va traduïr per a la Bíblia publicada l’any 1968 el llibres del Pentateuc (amb el biblista Frederic Raurell), el llibre del profeta Ezequiel (amb Bartomeu Coll ) i l’epístola als Gàl·lates. Va posar el seu gran domini del català –sobretot en la prosa- al servei de la divulgació del pensament bíblic.
Va tenir una intervenció remarcable en la Fundació de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel. A Catalunya Cristiana i al Full Dominical, durant molts anys, va publicar una secció fixa sobre qüestions i comentaris bíblics, continuant la labor de divulgació bíblica del doctor Isidre Gomà Civit. Va publicar llibres de caràcter bíblic i catequètic, com Llibre de l’Ave Maria (1955), La claror de la mirada de Déu, el Comentari a les lectures bíbliques dominicals (1996), i els dotze volums de La Bíblia a l’abast. Comentaris al leccionari de les misses dominicals (2001-2004). A Ràdio Estel, va realitzar comentaris de l’evangeli en algunes etapes dels primers anys.
El nom de Mossèn Aragonès és inseparable de la parròquia de Torrelavit. Hi fou enviat l’any 1960 i ha estat fidel a aquesta població fins al final del seus dies. No la va deixar ni quan fou nomenat canonge de la catedral (1994) ni quan es va incorporar a la Fundació del Temple de la Sagrada Família (el seus darrers escrits crec que s’han publicat a la revista Temple, òrgan d’aquesta fundació). Aragonès ha viscut un amor indissoluble a Torrelavit. Val a dir que ha estat un amor ben correspost per aquesta localitat panedesenca.
