Ha mort Joseph Ratzinger, Papa entre els anys 2005 i 2013 amb el nom de Benet XVI. Va ser el 265è Pontífex de l’Església catòlica i successor de Joan Pau II. Com a Papa, i ja anteriorment com a cardenal, va destacar com a gran teòleg.

Joseph Ratzinger va néixer el 16 d’abril del 1927, Dissabte de Glòria, a la localitat bavaresa de Marktl am Inn, Alemanya. Tercer fill de Joseph Ratzinger i Maria Peintner, tenia dos germans, Georg (1923 – 2020), també sacerdot, i Maria (1921 – 1991). El 1951 va ser ordenat prevere juntament amb el seu germà i el 1977 va ser nomenat arquebisbe de Munic i Freising i va ser creat cardenal per Pau VI.

El 1981 va ser nomenat prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Ratzinger dominava una desena de llengües entre modernes i clàssiques, va ser membre de diverses acadèmies científiques d’Europa i va rebre vuit doctorats honoris causa de diferents universitats. Joseph Ratzinger, a més, era un expert pianista i era coneguda la seva admiració per Mozart. Va ser el sisè Pontífex alemany des de Víctor II, al segle XI. L’anterior Papa amb el mateix nom va ser Benet XV, Bisbe de Roma entre els anys 1914 i 1922.

Docència i pensament

Durant la seva etapa de professor de Teologia, no va dubtar a donar a conèixer als seus alumnes pensadors considerats avançats com ara Yves Congar i Henri de Lubac, a més d’autors protestants. Com a assessor del cardenal Frings al Concili Vaticà II, va defensar un debat obert i una nova manera d’exposar les veritats centrals de la fe. Sempre va insistir que el cristianisme no és un moralisme i que la fe cristiana no té res a veure amb un legalisme ètic que busca la recompensa. Joseph Ratzinger va reaccionar davant del que va qualificar com a deriva caòtica del catolicisme després del Concili Vaticà II, i que ell atribuïa a una interpretació superficial de l’esperit conciliar. Segons Ratzinger, el cristià occidental viu marcat per la idolatria dels diners, el prestigi, el plaer i el poder.

El 1981 Joan Pau II va nomenar Joseph Ratzinger prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, i de fet va ser considerat el cardenal més proper al Pontífex polonès. Des d’aquest càrrec va mostrar-se crític amb qüestions morals, com ara el control de la natalitat. Sota el seu mandat, la Congregació per a la Doctrina de la Fe va aprovar escrits sobre la posició de l’Església catòlica en relació amb les persones homosexuals i va avaluar la compatibilitat de la Teologia de l’Alliberament amb la doctrina catòlica. Finalment, va acabar prohibint l’exercici de l’ensenyament en nom de l’Església a teòlegs com ara Hans Küng o Leonardo Boff. Poc abans de ser elegit Papa, Ratzinger va haver de gestionar la crisi d’abusos sexuals, especialment el cas del sacerdot mexicà Marcial Maciel, fundador dels Legionaris de Crist. D’altra banda, durant el mandat de Joseph Ratzinger com a prefecte, Joan Pau II va encarregar-li la redacció d’un nou Catecisme de l’Església, enllestit i publicat el 1992 amb la constitució apostòlica Fidei Depositum.

Elecció com a Papa

El 19 d’abril del 2005 el cardenal Ratzinger va ser elegit Papa en substitució de Joan Pau II. Va coincidir amb la festa de sant Lleó IX, el Pontífex alemany més important de l’edat mitjana. Les primeres paraules de Benet XVI a la multitud van ser: «Després del gran papa Joan Pau II els senyors cardenals m’han escollit com a simple i humil treballador de la vinya del Senyor. Em consola el fet que el Senyor sap treballar i actuar amb instruments imperfectes i, sobretot, confio en les vostres pregàries.»

L’elecció de Ratzinger va generar immediatament algunes crítiques perquè se’l considerava conservador. Ben aviat, però, va aconseguir guanyar-se la simpatia de totes les sensibilitats catòliques, com també d’altres confessions cristianes per l’equilibri entre la defensa de les veritats fonamentals de la fe i la disponibilitat al diàleg. L’agost del 2005 el papa Benet XVI ja va participar en la jornada Mundial de la Joventut a Colònia. L’octubre del mateix any va presidir el seu primer Sínode de Bisbes, dedicat a l’Eucaristia, on va afegir una sessió d’intervencions lliures.

Encícliques i altres documents

El 2006 Benet XVI va publicar la seva primera encíclica, Deus caritas est. Després d’una introducció on manté que l’expressió «Déu és amor» és el cor de la fe cristiana, parla de l’amor de Déu en la creació i en la història de la salvació. També desenvolupa tot un pensament sobre l’exercici de la caritat per part de l’Església, que qualifica de comunitat d’amor. L’any 2007 es va presentar la seva segona encíclica, Spes salvi, dedicada a l’esperança i inspirada en la carta de sant Pau als cristians de Roma. En aquest document, Ratzinger afirma que la vida no acaba en el buit sinó que desemboca en l’amor infinit, en la vida eterna. La tercera encíclica, del 2009, és Caritas in veritate, on aplica els ensenyaments de les seves dues primeres encícliques als grans temes socials del món propis dels nostres dies.

D’altres escrits destacats inclouen el motu proprio Summorum Pontificum, document que permet sota certes circumstàncies la celebració de la litúrgia romana anterior a la reforma del 1970. A més, entre els anys 2007 i 2012 Joseph Ratzinger publica els tres volums de l’obra Jesús de Natzaret, que tenen una bona acollida. Durant el seu pontificat es van celebrar 24 celebracions entre beatificacions i canonitzacions. Entre les beatificacions destaquen la del 28 d’octubre del 2007, de gairebé mig miler de màrtirs de la guerra, i la de Joan Pau II, l’1 de maig del 2011.

A Catalunya va ser notòria la beatificació de Josep Samsó, el gener del 2010 a Mataró, i la de la fundadora de la congregació de la Sagrada Família d’Urgell, Anna Maria Janer, a la Seu d’Urgell l’octubre del 2011. Dels tres viatges a Espanya que va fer, cal destacar el que va tenir lloc el novembre del 2010 a Santiago de Compostel·la i a Barcelona, on va dedicar la Sagrada Família i va visitar l’Obra del Nen Déu. L’últim viatge a Espanya va ser l’agost del 2011, quan va participar a la Jornada Mundial de la Joventut a Madrid.

Renúncia i retirada

El dia 11 de febrer del 2013 Benet XVI va anunciar per sorpresa i en llatí la seva renúncia, al·legant manca de forces. La renúncia del papa Benet es va considerar excepcional, ja que va ser la primera des de l’edat mitjana. En el moment d’anunciar la seva renúncia tenia 85 anys i en portava gairebé 8 de pontificat. Aquesta renúncia es va fer efectiva el 28 de febrer. A partir d’aquell moment la seu papal va quedar vacant i es va donar inici al procés de celebració d’un conclave que va escollir un nou Papa, Jorge Mario Bergoglio, que va triar el nom de Francesc. Unes setmanes després de l’elecció del seu successor, Benet XVI es va traslladar al monestir Mater Ecclesiae, dins dels murs del Vaticà, on va viure dedicat a la pregària fins a la seva mort.