Poques vegades un pintor i una ciutat han arribat a establir un grau d’identificació mútua com van assolir Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682) i Sevilla. I no només pel fet que l’artista nasqués i morís a la capital del Guadalquivir, sinó perquè el seu art brotava de l’essència més primigènia de la seva terra. Amb motiu del quart centenari del naixement del cèlebre pintor, l’Ajuntament de Sevilla ha decidit organitzar l’Any Murillo, que comença aquest 2017 i s’acabarà a final del 2018. Una manera excel·lent de recordar la grandesa de les obres d’aquest artista del Segle d’Or, figura emblemàtica de l’Escola Sevillana de pintura.
«Amb motiu de l’Any Murillo, el Museu de Belles Arts de Sevilla organitza dues exposicions, la primera dedicada a les pintures que va fer per al convent de franciscans caputxins de Sevilla, que està prevista per a final d’enguany. El 2018 se celebrarà una segona exposició de caràcter antològic dedicada a l’artista amb obres procedents de museus i col·leccions nacionals i estrangeres. D’altra banda, es col·labora amb el préstec de diverses obres de la col·lecció per a l’exposició temporal, organitzada per l’Ajuntament de Sevilla, sobre l’escola i continuadors de Murillo», explica M. Valme Muñoz Rubio, directora del Museu de Belles Arts de Sevilla.
«Murillo va viure en un període històric en què la religiositat ocupava un espai central i quotidià en la vida dels ciutadans, i en què les institucions eclesiàstiques tenien un gran protagonisme social». «Aquesta situació té un reflex directe en l’obra del pintor, en què els temes sagrats ocupen una part significativa de la seva pintura. A l’obra de Murillo s’hi uneixen el mestratge del seu art amb la seva coneguda religiositat, cosa que donarà com a resultat pintures de caràcter religiós d’elevada qualitat, que es convertiran en models iconogràfics repetits pels seus deixebles i els seus múltiples imitadors posteriors», afirma M. Valme Muñoz Rubio.
