La màrtir Cecília, filla d’una família benestant de Roma convertida al cristianisme, és patrona de la música perquè, segons es diu, mentre sonava música profana durant la cerimònia del seu casament amb Valerià, ella entonava himnes a Déu. El culte a santa Cecília es va estendre ràpidament i al segle V es va construir la basílica romana que porta el seu nom. El 1594, el papa Gregori XIII la va designar patrona de la música i se celebra el 22 de novembre.

El cant gregorià és la música pròpia de la litúrgia cristiana, però dins del terme “música d’inspiració cristiana” hi podem incloure qualsevol gènere musical que estigui dedicat a la lloança de Déu i la vivència de la fe. A Catalunya, als anys noranta, va haver-hi un boom de música cristiana adreçada als joves. Recordem, per exemple, l’èxit de participació que tenia el Multifestival David, que se celebrava al monestir de Les Avellanes.

També recordem grups de música d’inspiració cristiana en català com Kairoi i Xirat (predecessors d’Ubuntu), Arass, 70xset, Canta la Teva Fe, Cor Nou, Betània o el mateix cantautor Xavier Morlans. Alguns encara en actiu, d’altres no, però tots ells havent deixat una empremta que val la pena posar en valor i donar-hi continuïtat.

És el que fan avui dia nous grups de música cristiana i nous festivals, com el Canòlich Music Festival, a Sant Julià de Lòria (Andorra), dels quals parlem en el Primer Pla d’aquesta setmana. Són altres temps però el compromís d’evangelització a través de la música continua sent el mateix. Com diuen els goigs de Santa Cecília, tots som convidats a “ser una nota clara en la música de Déu”.