Sant Francesc deia que el Nadal era la “festa de les festes” i així s’ha celebrat a la Comunitat de Sant’Egidio de Tarragona. En aquests temps en què les emoticones són els mitjans més comuns per expressar les nostres emocions nadalenques, impressiona veure com més de cent vint persones amigues comparteixen els seus sentiments: amistat, somriures, abraçades, una taula festiva, una gran harmonia i regals personalitzats.
El dinar que va fer possible aquesta realitat es va celebrar a l’església de la Santíssima Trinitat de Tarragona. Era una extensió més de la taula de Nadal formada per una gran família de més de 250.000 participants de 70 països diferents de tots els continents. Un clar missatge de pau i de solidaritat.
La Comunitat de Sant’Egidio és una família congregada per l’Evangeli. És natural que per Nadal convidi els amics amb els qui comparteix moltes hores al llarg de tot l’any: persones sensesostre, migrants, pobres, ancians sols, malalts, refugiats. Es vol que la festa arribi als racons de la persona més foscos, compartir la festa amb els qui estan sols, amb els desbordats per l’angoixa, amb els que no poden tornar a començar, amb els que busquen amb desesperació el seu futur. Especialment en aquests dies que, entre els llums i els carrers neguitejats pel consum, molts d’aquests queden desemparats, i només tenen per companya la soledat.
Dies abans, els voluntaris juntament amb els membres de la Comunitat han compartit la feina per tenir-ho tot a punt: posar els guarniments nadalencs de l’església, preparar els plats del dinar i els regals que s’entreguen als comensals. El menú és el tradicional del dia de Nadal: sopa de galets, canelons, pollastre farcit i, per tancar l’àpat, neules i torrons. No hi falten les nadales ni els regals personalitzats, tampoc no hi falta en aquesta gran festa la fraternitat.
Nadal fa possible el prodigi, la meravella de veure tants rostres somrients de persones abandonades, encadenades a tot tipus de situacions sense sortida. És la festa de l’esperança i de l’alegria. És viu en un ambient de família que és ben palpable en el transcurs de tot l’àpat. És la taula de Nadal que ens iguala i ens fa a tots captaires de Déu. És el miracle que a tothom fa redescobrir el sentit profund de la festa, deixant de posar-nos nosaltres mateixos en el centre de tot i procurant fer desaparèixer el nostre jo omnipresent.
Sorpresa que cada any fa possible aconseguir recollir tot el que ens fa falta per preparar aquesta gran taula. Companys, familiars, amics, coneguts i moltes persones amb la seva col·laboració anònima fan possible que l’esperança no sigui una abstracció i que la fe, la pau, la generositat i la concòrdia es facin ben presents entre tots nosaltres.
