De la Magna, una processó que ha aplegat vuit grans referents devocionals pels carrers de Sevilla, a les festes nadalenques, en la seva doble dimensió, la cristiana i la social. La Magna ha estat un èxit, una proclamació d’esperança i de fe, juntament amb unes imatges de Crists i Marededeus. Ha estat el colofó del II Congrés Internacional de Germandats i Pietat Popular.

Ara, l’Església continua celebrant i vivint el temps d’Advent mentre pobles i ciutats han il·luminat carrers i places, símbols d’alegria per aquesta Gran Notícia que va niar a les entranyes de la humanitat: el Naixement de Jesús, en un portal, als afores de Betlem. En un pessebre comença Déu la seva aventura entre els homes. No el trobarem entre els poderosos, sinó en els febles. No és en allò gran i espectacular, sinó en allò pobre i petit. L’entranyable caliu humà del Nadal es va començar a desenvolupar a l’Edat Mitjana, per obra especialment del “pobrissó d’Assís”. Francesc celebrava el Nadal amb una alegria desbordada. Per això, de la seva tendresa i devoció, va sorgir la famosa festa de Nadal de Greccio, petita localitat a l’Úmbria romana. Va ser en la nit de Greccio quan es va iniciar la tradició més bonica del Nadal cristià: el pessebre. I al pessebre d’aquella Nit de Nadal a la cova de Greccio, sí que hi van ser presents el bou i la mula. Els va portar en Joan, un senyor de llinatge noble i amic de Francesc, quan aquest li va dir: “Voldria evocar amb tot realisme el record del Nen, tal com va néixer a Betlem. Voldria veure amb els meus ulls corporals com va jeure en un pessebre i va dormir sobre la palla, entre un bou i una mula.” De la Magna, al Nadal.