Algunes festes cristianes són la continuació o l’adaptació de celebracions jueves, de les quals es parla ja en la Bíblia. Així passa, per exemple, amb la Pasqua o amb la Pentecosta. Altres festivitats són creacions cristianes per rememorar fets de la vida de Jesús, de Maria, o d’altres personatges del Nou Testament: l’Epifania, el Baptisme de Jesús, la Transfiguració, l’Ascensió, les festes de Maria o dels apòstols, etc.
Per la seva banda, Nadal és la celebració del naixement de Jesús, el Fill de Déu fet home. La Bíblia no parla de la festa de Nadal, si bé els evangelis fan referència al fet tan transcendental que es commemora en aquesta diada. Concretament, els evangelis de Mateu i Lluc ofereixen dues versions del naixement de Jesús; les diferències entre ells s’expliquen perquè cada un vol posar en relleu determinats aspectes del sentit de l’Encarnació i de les circumstàncies que l’envolten.
Els evangelis no indiquen el dia en què es va produir el naixement de Jesús. Els cristians de Roma probablement van començar a celebrar el Nadal el 25 de desembre vers el segle IV després de Crist. Segurament van escollir aquesta data perquè els romans, quan a l’inici de l’hivern els dies començaven a allargar-se, hi celebraven la festa del Dies natalis Solis invicti (“el natalici del sol invicte”). D’aquesta manera, es mostrava Jesús com “el sol naixent que ve del cel” (Lluc 1,78), “el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes” (Joan 1,9).
