Nadal és deixar que Jesús neixi al nostre cor. A Betlem va celebrar la seva arribada a aquest món enmig de persones senzilles.
Quan somiem amb un paradís perdut, on hi ha l’arbre de la vida, pensem que el veritable arbre de la vida no és lluny de nosaltres, no és allargar les cèl·lules del nostre cos uns anys més, o transmetre certes dades a través del món informàtic perquè la nostra saviesa no es perdi ni buscar-lo a l’altra banda de l’univers en algun paratge d’un món perdut.
Ho tenim avui en Jesús, fruit de l’arbre de la vida, la vida mateixa, que es fa menjar per obrir-nos a aquest paradís enyorat, ja que Betlem significa “casa de pa”: Jesús neix per donar-nos vida amb el seu menjar, pa de la vida, salvació. Ens porta la llum perquè puguem veure-ho tot des de la mirada de fills de Déu. Enmig d’aquella nit de Nadal, potser fosca perquè al món hi ha penes, ens arriba un missatge: “Als qui el van rebre, els dona poder per ser fills de Déu.”
Fa 800 anys (va ser el 1223) sant Francesc d’Assís, al poblet de Greccio, va voler celebrar el Nadal en una petita cova d’un bosc, i va fer un “pessebre viu” amb persones que representaven Maria, Josep, un nadó que va fer de Jesús, els pastors i seguint el relat de l’evangeli de sant Lluc, després de tocar les campanes de l’església, va convocar el poble a una celebració especial!… i amb la llum de torxes es van dirigir al lloc indicat, en veure l’espectacle van caure de genolls sorpresos, i van celebrar el primer Nadal de la història, després es va celebrar allà mateix la missa.
Jesús, “llum del món”, ens demana fer-nos nens amb ell, fills de Déu. Que la proximitat amb Jesús nen ens faci saber mirar com nens cada dia de l’any, veure-ho tot amb ulls nous de qui se sap segur en mans de Déu! La raó més profunda de l’alegria és que som fills de Déu.
Així hi haurà pau al nostre voltant, ja que “la pau comença per un somriure”; i encara que hi hagi dificultats al món, foscor, aquesta llum anirà desfent el gel de tants cors, si sabem portar aquesta calor des del nostre cor al nostre voltant, així hi haurà més persones amb més amor, i es farà “massa crítica” per a una “reacció en cadena”. Sant Agustí aconsella: “Diuen que els temps són dolents, difícils. Visquem bé i els temps es tornaran bons. Nosaltres som els temps! Els temps són el que som nosaltres!”. Bon Nadal!
