Per què els dos evangelis que parlen de la infància de Jesús expliquen el naixement de manera tan diferent?

Avui sabem que els evangelis de la infància són un gènere literari anomenat midraix. Més enllà dels fets que expliquen, volen transmetre un missatge sobre el protagonista.

Mateu compara Jesús amb Moisès: el nen corre perill perquè Herodes vol matar-lo i la família ha de fugir a Egipte per tornar anys més tard, en un nou èxode! El naixement està envoltat d’àngels que avisen Josep i els mags d’orient, guiant-los com la presència divina guiava el poble d’Israel. És adorat per uns savis que representen les nacions del món que acudiran a Jerusalem a adorar el veritable Déu.  

Lluc,en canvi, parla d’un cens. Un acte de submissió a Roma, paradoxalment, serà el preludi de la llibertat. Jesús (Lc 4) ha vingut per alliberar els captius, guarir els malalts i anunciar un any de gràcia del Senyor, el jubileu. El naixement, l’anunci als pastors i la presentació al Temple amb Simeó i Anna, tot està amarat de joia jubilar.

Nou Moisès, Messies jubilar: Jesús culmina les promeses de Déu al seu poble. Tots dos evangelistes relaten el naixement com un botó d’or de la història de la salvació, fent-se ressò dels grans relats de les Escriptures.

No sabem del cert com va néixer Jesús… però, com diu Benet XVI en el seu llibre sobre Jesús, el que llegim no és “teologia novel·lada”, sinó més aviat història a la llum de la revelació. Sabent qui és Jesús i per què ha vingut, tot adquireix un significat nou i profund.