«La Vetlla Pasqual serà una experiència de transició, la confirmació d’un abans i d’un després.» Aquesta és la convicció de Diego Toledo, de 43 anys, un catecumen de la diòcesi de Vic que aquest Dissabte Sant rebrà els sagraments de la iniciació cristiana (Baptisme, Confirmació i Eucaristia). Com ell, uns 300 adults celebraran aquests mateixos sagraments a Catalunya i les illes Balears, uns 110 a l’arxidiòcesi de Barcelona. Per a Sergi Martínez, de 34 anys i de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, aquesta nit també tindrà un aire especial: «Serà inoblidable. Serà el pas de ser catecumen a ser cristià als ulls de Déu.»
Tots ells han realitzat un camí d’uns dos anys en un procés apassionant i sovint no exempt de dificultats. Mn. Felip-Juli Rodríguez, responsable del Servei Diocesà per al Catecumenat de Barcelona, ens explica que «la petició del baptisme respon a moltes situacions diferents: pot ser una experiència inicial de fe, algun esdeveniment de malaltia, alguna qüestió de desamor… en el fons es tracta del sentit de la vida. Sobretot, hi ha una experiència interior a la qual es vol donar resposta. Ja no és tant per casar-se, com passava al principi del catecumenat fa uns 15 anys».
El perfil dels adults que demanen l’ingrés a l’Església catòlica és d’una persona d’entre 20 i 40 anys, «procedent de totes les situacions de vida que tenim avui a la societat», comenta Mn. Felip-Juli Rodríguez. Cada vegada és més alt el percentatge de persones que venen de l’islam, tot i que encara és incipient.
El catecumenat és un procés intens d’evangelització i d’acompanyament personalitzat. Com comenta Mn. Felip-Juli Rodríguez, «el tema de fons és que hi ha un camí de discerniment on a més d’interioritzar la fe de l’Església i la vida de la comunitat cristiana, hi ha d’haver una conversió de vida».
Una comunitat que acompanya
«La qüestió és que el catecumen faci una experiència personal de Jesucrist en l’interior d’una comunitat», assenyala Mn. Felip-Juli Rodríguez. I afegeix: «Els catecúmens són una riquesa per a la comunitat cristiana. Quan els ritus que acompanyen el procés catecumenal se celebren en l’interior de l’eucaristia, davant de tota la comunitat, això interpel·la la mateixa comunitat perquè hi ha unes persones que han respost lliurement a la iniciativa de Déu. És com si tota la comunitat cristiana estigués embarassada i hagués de ressituar els mobles… això és un gran do per a la renovació eclesial.»
Jaume Galobart, responsable del Servei Diocesà per al Catecumenat de Terrassa, assegura que «un dels reptes és com acollir els que venen a demanar el baptisme i com la comunitat viu aquest procés perquè sigui capaç d’acceptar aquesta persona com un do de Déu i com una crida a ser més coherent, més testimonial i més vivencial. Ha de ser motiu de regeneració: noves activitats, noves maneres de celebrar, d’acollir, de reflexionar la fe i d’organitzar-se».
La nit santa
La Vetlla Pasqual, la nit santa, la nit més especial per als cristians on la llum, el foc, l’aigua, la renovació… tot ens parla de Vida, és el moment que han estat esperant els catecúmens i per al qual s’han estat preparant a consciència. Irene Miñambres ens revela que «per a mi i la meva família serà un moment molt especial, ja que estarem tots reunits i podré començar de manera completa el meu camí cristià».
Però no només per als catecúmens, també per a la comunitat que els acull la Vetlla Pasqual tindrà una aroma diferent. Com adverteix Jaume Galobart, la celebració de per si mateixa ja és llarga i si hi ha catecúmens que rebran els sagraments de la iniciació, encara ho és més…
Després de rebre els sagraments de la iniciació, començarà el camí de l’aprofundiment. Per a Sergi Martínez, un dels reptes serà «saber continuar “sol” un cop deixi de ser catecumen». I aquí entra en joc, novament, la comunitat. «Al neòfit [persona que acaba de rebre els sagraments de la iniciació] cal fer-li l’espai natural que ha de tenir en la mare Església», recorda Mn. Felip-Juli Rodríguez, «no són acabats d’arribar ni gent que s’afegeix, són persones que han sentit la crida personal de Déu com cadascun de nosaltres, però cada un hi respon en un moment diferent. La qüestió és com la comunitat és oberta, dinàmica, dona gràcies a Déu i veu que al darrere hi ha l’acció de l’Esperit Sant. Fins que per la nostra sang no corri l’esperit de l’Evangeli no anirem bé».
