Profeta és el qui parla en nom de Déu. Ho fa el qui viu de la relació amb ell i està atent al poble perquè viu immers en ell i implicat amb ell. Els profetes, en la tradició bíblica, són els qui han mantingut viva la fe del poble i l’han alliberat d’idolatries i falses aliances que afebleixen la seva identitat i coherència de vida, especialment en tot allò que afecta la seva identitat col·lectiva i dignitat humana. 

És normal que, degut a la seva honradesa, els profetes siguin perseguits, calumniats, menyspreats i assassinats. La Bíblia n’està plena d’exemples, l’Antic i el Nou Testament, Jesús i la vida de l’Església al llarg dels segles. Podem llegir, amb la mentalitat d’avui, les paraules de Moisès al seu poble: “El Senyor, el teu Déu, farà que s’aixequi d’enmig teu, d’entre els teus germans, un profeta com jo.”

Necessitem profetes, també avui! Pel baptisme, pel do de la fe i la resposta que donem a la crida que Déu ens fa perquè l’Evangeli entri en el cor de la societat, hem rebut la missió de ser profetes enmig del poble i viure la mateixa experiència profètica de fer visible el testimoni cristià amb fets i paraules. El profeta no està sol ni està sense aquells recursos necessaris per dur a terme la seva missió, perquè Déu li posara als llavis les paraules que ha de pronunciar i serà la seva força en tot moment. 

La resposta és la confiança. La forma de ser, de parlar, del profeta davant qualsevol situació de la vida pot crear interrogants irresistibles i un entorn favorable d’adhesió. Per al profeta, el contacte amb la Paraula de Déu és la clau per dur a terme qualsevol encàrrec, comunicar qualsevol paraula o gest significatiu en el seu nom.