“Quan sents un crit de patiment molt fort i t’hi gires d’esquena comença un procés cap a la deshumanització”, va manifestar Salvador Busquets, president de Càritas Catalunya, a la parròquia de Santa Anna de Barcelona. Va ser el 2 d’abril en una taula rodona que portava el provocador títol d’Odiaràs el proïsme, una picada d’ullet al llibre homònim del cardenal Matteo Zuppi, Odierai il prossimo tuo.

Avui dia s’està imposant un relat molt perillós de vincular migració amb delinqüència, com si d’una equació matemàtica es tractés. El que abans eren discursos d’amistat i d’acollida ara s’han transformat en actituds de por i rebuig. El que es considerava políticament incorrecte ara és victorejat per molts. Davant d’aquesta realitat, en la taula rodona de Santa Anna, un crit unànime es va fer sentir: com a Església, no podem callar ni ser covards ni neutrals.

Els cristians hem de ser veu dels que no tenen veu i dels que veuen ferida la seva dignitat. En el número d’aquesta setmana ens fixem en els infants que pateixen pobresa. No els veiem al carrer demanant caritat o remenant als contenidors, però hi són. Es calcula que a Catalunya un 34,7% dels infants menors de 18 anys viuen en situació de pobresa (taxa AROPE).

No girem l’esquena al patiment dels nostres germans més necessitats, amb independència de la seva procedència. Com diu el papa Francesc en la seva carta del 10 de febrer als bisbes dels Estats Units, “només afirmant la dignitat infinita de tothom, la nostra pròpia identitat com a persones i comunitats assolirà la maduresa”. Només així contribuirem a construir una societat més humana i fraterna.