Arcadi Oliveres, el religiós marista i professor de Teologia Lluís Serra, el periodista i autor de diversos llibres sobre memòria històrica Daniel Arasa i el també periodista Àlex Navajas, vinculat a l’hostatgeria del Valle de los Caídos, han parlat de memòria històrica aquest dimecres en el programa El Mirador de l’actualitat. Oliveres ha assegurat amb contundència que “Franco era un criminal, un assassí, un sanguinari i una persona que no mereix cap tipus honor”. En aquesta línia, ha afegit que “no es pot imaginar que personatges com Hitler o Mussolini estiguessin enterrats en un monument, a més construït amb treballs forçats realitzats per republicans derrotats a la Guerra Civil”. Igualment ha recordat que, “al Valle de los Caídos, hi va haver un prior, Justo Pérez de Urbel, que era un feixista nat i que estava tot el dia amb el braç aixecat”. L’economista finalment ha dit que “el Valle de los Caídos és un monestir que cal respectar, amb el seu culte, i poden anar-hi turistes a fer-s’hi fotos si volen, però sempre sense cap record feixista, amb Franco en una tomba normaleta” i fora d’aquest lloc.

D’altra banda, Lluís Serra ha destacat que “la Llei de Memòria Històrica del 2007 diu que el Valle de los Caídos es regirà estrictament per les normes aplicables, amb caràcter general, als llocs de culte i als cementiris públics”. Igualment ha recordat que, segons la norma, “no es podran dur a terme, en cap punt del recinte, actes de naturalesa política o d’exaltació de la Guerra Civil, dels seus protagonistes o del franquisme”. Serra ha destacat que “és un to de normalitat i de portar les coses al terreny de la raó”, no pas de cap revenja o de desig de “massacrar” i reobrir ferides. El religiós ha recordat que “hi ha situacions com l’actual que afavoreixen que aquests actes d’exaltació política favorables al franquisme s’hi produeixin amb molta naturalitat”, i ha comentat també que “el franquisme continua existint, encara que el dictador ja porti més de 40 anys mort”. En un altre moment, Arcadi Oliveres ha dit que “el primer que s’hauria de fer és donar un enterrament digne a totes aquelles víctimes de la repressió posterior a la Guerra Civil i que estan acumulades en fosses comunes al Cementiri de València”. En aquest sentit, ha posat l’exemple recent “d’unes obres d’ampliació al Port de Sagunt que han propiciat que els treballadors trobessin uns ossos, cosa que és impresentable”.

Daniel Arasa ha assegurat que “la reparació és bona, com també ho és que hi hagi un enterrament digne de les víctimes, però sense discriminacions, tenint presents les dues parts, perquè de bestieses, n’hi va haver d’un bàndol i de l’altre”. Després de recordar el seu compromís de “treballar per la concòrdia” a través de la seva investigació i de llibres publicats sobre la Guerra Civil i el franquisme, el periodista ha dit que “aquí el més important és saber què va passar en aquells anys, com també per què, i intentar que no es torni a repetir aquell conflicte, sense convertir el que es faci en una acció política actual”. Sobre el trasllat de les restes de Franco, Arasa ha dit que ell “no les trauria”, tot i que ha aclarit que no en farà mai “cap batalla ni cap problema”. Finalment s’ha mostrat “en contra de treure la creu del Valle de los Caídos i d’eliminar, com alguns pretenen, el seu significat religiós”.

Al principi del col·loqui, el periodista Àlex Navajas, coneixedor a nivell personal de tot el complex monàstic del Valle de los Caídos, ha assegurat que “va ser concebut com un espai de pau i de reconciliació encarregat a una comunitat benedictina, que té la missió de pregar per la pau i la reconciliació entre els espanyols, per la unitat d’Espanya i també pels caiguts de la Guerra Civil dels 2 bàndols”. Ha recordat que “són més de 3.800 els enterrats”. Navajas ha aclarit que “Franco no és el més important del Valle de los Caídos”, alhora que ha negat que sigui “un mausoleu feixista, entre altres coses perquè Franco no va expressar mai cap desig de ser enterrat al complex”. El periodista ha dit també que “no hi ha habitualment cap presència de persones amb banderes de la falange o amb l’escut de l’àguila, sinó homes i dones que hi arriben, es fan fotos, observen tot l’entorn i, si són creients, preguen però sempre sense fer cap exaltació franquista”.