La frase és de Jesús i obre molts camins en elnostre diàleg amb la secularitat. L’hauríem de poder pronunciar molt, és unrepte i una invitació alhora a la nostra capacitat d’observació del que passaal nostre entorn, tant si ens referim a les persones com als esdeveniments.Observació creient, no hi ha dubte, però amb la sorpresa que hi ha molta llavord’Evangeli escampada i que cal detectar. Ja és un pas important quan,fixant-nos en les persones que ens rodegen, hi descobrim actituds evangèliquesde les quals potser fins i tot elles no se n’adonen. És un treball fascinantcontemplar que arreu hi ha qui viu l’Evangeli no sols per la seva opciócreient, sinó perquè en el cor de la laïcitat va integrant noves formes decomunicació.

El món dels joves n’és el principal exponent.Quan ens limitem sols a escoltar-los, podem captar moltes d’aquestes novesexpressions. D’antuvi, necessitem tenir una actitud oberta, lliure deprejudicis, amb voluntat d’empatia per situar-nos més des d’ells que no desdels nostres pressupòsits. Tanmateix, no n’hi ha prou d’escoltar-los, més aviatveig necessari conversar amb ells per tal d’arribar a un diàleg constructiu queennobleix un intercanvi generacional. D’altra part, la conversa també necessitad’unes actituds bàsiques com són la comprensió, la paciència, la transparència,la coherència, la fidelitat a la pròpia vocació, la que l’altre també ha deconèixer i valorar.

L’altre món és el de la família i el de les relacionshumanes. Quan detectem situacions de crisi a la societat, ho estem detectantdins la família. Quan les relacions humanes s’afebleixen, és que han perdutforça els vincles familiars i d’amistat. Aleshores és quan l’esforç desuperació ha de ser més gran i s’han de recuperar aquelles actituds que semprehi havien d’haver estat. Valorem quan un infant es porta bé, quan un jove éstransparent, quan l’amor és més fort que les idees i els prejudicis, quan lafidelitat s’obre camí i ens fa adults, quan el pas dels anys ens orienta a ferel bé, a pensar més en els altres, a perdonar amb més facilitat, a superar-seconstantment, a omplir-se d’aquella vida interior que ens connecta amb Déu, queés Amor.