A l’hora de felicitar-nos el Nadal, sentim el goig de retrobar-nos en les arrels que ens donen la raó de fer festa. No és una inèrcia ni un toc d’emoció, és un esdeveniment que ha capgirat la història i l’ha reorientada per sempre. És Jesús, el seu naixement i unes circumstàncies que avui ens el fan viure i del que en feim memòria viva. Diuen unes dades històriques que en aquell moment el món sencer estava en pau i que això tenia a veure amb la vinguda del Messies anunciat i esperat. Les quatre setmanes que dura l’Advent n’estan plenes, d’aquest anunci i d’aquesta espera, reconvertida per la fe i la caritat en esperança. Precisament d’això es tracta. L’esperança està a les arrels, com la fe i la caritat. Per aquest motiu, podem fer que neixin nous brots d’aquesta soca que és ferma per la vitalitat de les seves arrels. Felicitar-nos pel naixement de Jesús significa desitjar-nos ser feliços pel fonament que sosté la nostra existència i li dona una nova projecció de present i de futur. De present, perquè tot el que deim i feim sigui fet amb l’ardor, l’estil i la coherència amb què Jesús ha actuat i viscut; i de futur, perquè aquest, gràcies també a Jesús, ja està assegurat per sempre i el rebrem com a do. Nadal té aquestes arrels i ens convida a confiar, a pensar un present i un futur diferent del que solen ser, senzillament, costums i tradicions. Un arbre sense arrels sabem bé que no s’aguanta ni té vida. Anar a les arrels d’aquesta festa entranyable del Nadal i felicitar-nos és anar a Jesús, trobar-lo, escoltar-lo, descobrir-lo, conèixer-lo, estimar-lo, predicar-lo, testimoniar-lo. Ser missioner comporta també ser deixeble. Quan la nostra vida es deixa il·luminar per Ell es converteix en llum per als altres, som una nova estrella que l’assenyala i indica on és. Ens convertim, aleshores, en referents inequívocs de la seva presència salvadora. Vet aquí el moment en el qual la nostra vida rep la saba de les arrels que s’alimenten i beuen de tota la terra, plena de tantes bones llavors escampades arreu, entre elles la dignitat infinita que Déu ha sembrat en el cor humà. Per això, “els qui es comprometen en la defensa de la dignitat de les persones —diu el papa Francesc— poden trobar en la fe cristiana els arguments més profunds per aquest compromís” (LS’ 65). En aquests moments hi ha molts fronts a atendre i posar remei. Fem-ho! La felicitat que ens desitjam ha de trobar les arrels de la tendresa; del bon tracte; de l’alegria sincera; del consol lluminós; de l’amor solidari envers els qui viuen la soledat, el sofriment, l’atur, la violència, la malaltia i la pobresa; la felicitat que ens desitjam també ha de trobar les arrels de l’alegria de l’Evangeli que omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús; ha de trobar la pau que agermana persones i pobles, la justícia que esmicola murs i barreres, que fa que la cultura de la mort, de la mediocritat i de la indiferència donin pas a la cultura de la Vida, a la del retrobament amistós entre les persones, amb la natura i amb Déu. Jesús, amb el seu naixement, ha estat el qui ho ha fet possible i Maria, la seva mare, amb el seu “sí” generós i incondicional s’ha ofert en nom nostre a cooperar amb el designi de Déu de salvar la humanitat des de les seves mateixes arrels. Agraïm-ho de tot cor! Sant i feliç Nadal!Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca