Ha estat prevere i bisbe en unes diòcesis, les de Bilbao i Sant Sebastià, que van ser epicentre dels abusos d’ETA. Un cosí seu va ser assassinat per la banda terrorista i a ell li va tocar en un moment determinat ser intermediari entre ETA i el Govern en benefici de la pau. Juan María Uriarte, bisbe emèrit, ha volgut articular en un llibre totes les seves reflexions. La reconciliación (Sal Terrae) és fruit de la seva ànsia per trobar una sortida humana al conflicte.

Què va sentir davant del cessament de l’activitat armada d’ETA?
Aquell dia no vaig poder dormir d’alegria. Hi havia l’expectativa que a partir d’aquell moment s’obriria un diàleg entre el Govern i ETA per tractar i resoldre els problemes de les víctimes, els presos, els refugiats en altres països. El diàleg, però, no s’ha donat en absolut, i això ha fet que el procés de pau estigui estancat i s’estigui deteriorant.

Quins ingredients calen per a la reconciliació?
Un procés de reconciliació autèntic i durador requereix, en primer lloc, que s’aclareixi la veritat dels fets que s’han produït en la confrontació sagnant prèvia a la reconciliació. En segon lloc, que es compleixi la justícia. De vegades es pensa que la justícia i la reconciliació són incompatibles. La reconciliació, però, exigeix justícia. En tercer lloc, la reconciliació necessita diàleg. Sense diàleg no hi ha pau, sense pau no hi ha reconciliació. I, finalment, no hi ha reconciliació sense perdó. Una reconciliació deixada a l’atzar, simplement al pas del temps, seria com a mínim una reconciliació que no la veurien els nostres besnéts.

Vostè diu que la reconciliació “no sacrifica la justícia, sinó que l’aplica amb humanisme”.
Canviades les circumstàncies en les quals els delictes es van cometre, la justícia ha d’aplicar-se de manera convenient. El mateix Codi Civil així ho recull. Això fa que molts cops se suavitzin les penes, la presó sigui substituïda pepr treballs socials o per una multa de tipus econòmic…

Podeu llegir l’entrevista íntegra descarregant el PDF