Abans de l’estiu, el prefecte per a la Doctrina de la Fe, el cardenal Víctor Manuel Fernández, ja va avançar que les decisions sobre aparicions i fenòmens sobrenaturals des de Roma s’anirien prenent. Si considerem que des del 1950 Doctrina només havia pogut resoldre en sis dels milers de casos que s’acumulen en els despatxos, les resolucions d’aquests darrers tres mesos constitueixen un avanç molt significatiu.

Ho han propiciat les noves Normes per procedir en el discerniment de presumptes fenòmens sobrenaturals publicades al mes de maig. Les sis noves decisions prudencials han estat la clau per dirimir casos que eren urgents i altres que, o bé generaven polèmica, o bé han quedat durant molts anys embolcallats en la confusió.

Un altre element decisiu és el fet que Doctrina s’abstingui, a partir d’ara, d’emetre un judici afirmatiu sobre la sobrenaturalitat d’un fenomen i relegui aquesta potestat als Pontífexs.

Nostra Senyora de la Salut (Índia)

Un dels darrers casos sobre els que s’ha pronunciat és el de Nostra Senyora de la Salut, a Velankanni, a l’Índia. A l’agost, aquest santuari indi visitat per 20 milions de peregrins, celebrava les festes en honor a la Mare de Déu. El curiós d’aquest lloc és que la meitat dels visitants no són cristians.

No és estrany trobar processons de peregrins hindús que van al santuari i preguen davant l’estàtua daurada de Maria al costat dels fidels cristians. Per això, en una carta, el cardenal Fernández va haver d’aclarir que no es tracta “d’una forma de sincretisme o barreja de religions”. “El santuari és un lloc on es manifesta la proximitat de Maria, que acull tothom i demostra l’amor del Senyor als qui la contemplen. Als qui no poden rebre els sagraments de l’Església catòlica no se’ls nega el consol de la Mare de Jesús”, indicava la missiva i reconeixia així els fruits espirituals de la vivència en aquest santuari.

En el missatge, el prefecte també destacava que al Papa l’importa molt la pietat popular que es manifesta en aquest lloc de culte a Maria.

Santuari de Maria, Rosa Mística (Itàlia)

Un altre dels casos que també han tingut una valoració positiva en les darreres setmanes és el del santuari de Maria, Rosa Mística, de Fontanelle di Montechiari (Itàlia). La vident, Pierina Gilli, assegurava que havia rebut missatges de la Mare de Déu el 1947 i 1966.

Doctrina de la Fe ha considerat que aquests missatges “no contenen elements que contradiguin directament l’ensenyament de l’Església catòlica sobre la fe i la moral”. “Més aviat, podem trobar-hi diferents aspectes positius que destaquen en el missatge general i d’altres que, amb tot, mereixen un aclariment per evitar malentesos”, indicava en la nota el cardenal.

Un segon cas que ha obtingut llum verda a Itàlia és el de la Madonna dello Scoglio o, com se la coneix col·loquialment, la “Lourdes” de Calàbria. També ha rebut el nihil obstat de part de Doctrina de la Fe, que considera que l’experiència espiritual pot continuar perquè “en el món secularitzat en el qual vivim, en el qual molts passen per la vida sense cap referència a la transcendència, els peregrins que s’apropen al santuari són un signe poderós de fe”. El 1968, un camperol, Cosimo Fragomeni, va dir que havia vist la Mare de Déu. El cardenal Fernández precisava al seu escrit que, en qualsevol cas, el nihil obstat perquè prossegueixi la devoció en aquest santuari no s’ha d’entendre “com una aprovació del caràcter sobrenatural del fenomen”, sinó com el reconeixement d’una “experiència de l’Esperit”. Desenes de peregrinacions i grups de pregària es congreguen en aquest lloc assíduament per reunir-se amb el vident. Amb l’autorització de Doctrina, el bisbe de Locri-Gerace va decretar el nihil obstat considerant “el valor pastoral” de la proposta espiritual.

Consideracions negatives

En aquestes setmanes també hi ha hagut algunes consideracions de signe oposat. Una d’elles ha estat el complicat cas de Nostra Senyora de Tots els Pobles, a Amsterdam. Doctrina de la Fe va fer pública la decisió  unànime del 1974, aprovada per Pau VI, sobre les suposades aparicions holandeses. I el veredicte definitiu va ser el de no sobrenaturalitat. Des que el 1945 la vident, Ida Peederman, afirmés que havia vist la Mare de Déu, les decisions sobre la naturalesa del fenomen han generat gran confusió entre els fidels. Per exemple, malgrat que Pau VI ja havia donat un judici negatiu sobre el cas, el 2002 un bisbe va reconèixer l’autenticitat de les aparicions se haver consultat al Vaticà.

Però sens dubte, almenys a Itàlia, el cas que ocupa i ha ocupat les portades, en bona part per l’acció publicitària activa de la mateixa vident, ha estat el de l’anomenada Madonna de Trevignano. Va ser el primer cas sobre el qual Doctrina de la Fe es va pronunciar després de la publicació de les noves normes, sobretot, per l’escàndol que generava entre els fidels. Setmanes abans, el bisbe del lloc, Civita Castellana, ja havia emès un decret duríssim contra la vident, Gisella Cardia, els seus seguidors i el mateix fenomen. Hi escrivia que l’acció de la vident havia creat divisions en el poble de Déu entre els que estaven “amb Gisella” i “els altres”. “Aquest fenomen de distinció és típic dels fenòmens sectaris”, concloïa el bisbe.

La vident explica que va parlar amb la Mare de Déu per primer cop al saló de casa seva. Després, deia que se li apareixia en un prat proper al seu domicili i que, fins i tot, l’hauria facultat per fer una “multiplicació miraculosa” de nyoquis, pizza i conill amb els quals va saciar la fam d’una dotzena dels seus seguidors.  Cardia ho va explicar en televisió. Doctrina de la Fe ha ratificat la decisió del bisbe que no hi ha cap element de sobrenaturalitat en les aparicions. Cardia fins i tot està immersa en un procés per estafa denunciada per un home que va fer una donació quantiosa per a la seva causa.