Els avisos del Papa sobre la intel·ligència artificial (IA) els darrers anys formen l’esquema d’un document que la Santa Seu ha fet públic dimarts 28 de gener i que es titula Antiqua et nova, sobre la relació entre intel·ligència artificial i intel·ligència humana fruit de la reflexió mútua entre el Dicasteri per a la Doctrina de la Fe i el Dicasteri per a la Cultura i educació.
El document s’adreça als qui estan cridats a educar i transmetre la fe, però també als qui comparteixen la necessitat d’un desenvolupament científic i tecnològic “al servei de la persona i del bé comú” [5].
En 117 paràgrafs, Antiqua et nova posa en relleu els reptes i les oportunitats del desenvolupament de la IA en els àmbits de l’educació, l’economia, el treball, la salut, les relacions i la guerra. En aquest darrer àmbit, per exemple, el potencial de la IA podria augmentar els recursos bèl·lics “molt més enllà de l’abast del control humà”, accelerant “una cursa armamentística desestabilitzadora amb conseqüències devastadores per als drets humans” [99].
Paul Tighe, secretari del Dicasteri de Cultura i Educació, ha destacat que el document Antiqua et nova connecta amb les inquietuds que tothom té avui: “És impossible mirar la televisió o llegir el diari sense sentir a parlar de la intel·ligència artificial. Hi ha qui ens diu que serà la salvació del món, altres diuen que és una amenaça terrible per al futur del món. Aquí estem buscant la manera raonable i ponderada de mirar d’entendre què és la intel·ligència artificial i què pot funcionar d’aquesta tecnologia. Volem descobrir-ho i volem celebrar també el potencial d’aquesta tecnologia per millorar la vida de moltes persones i de la societat humana.”
Paul Tighe ha comentat que el dilema és buscar un consens mundial sobre el bon ús de la intel·ligència artificial: “Cal estar segurs que els qui estan desenvolupant la tecnologia responguin a les necessitats de tothom, que creïn uns sistemes que són responsables, que promouen el bé de la humanitat. En aquestes coses estem intentant promoure un debat per a tota la humanitat, no només per als qui són entesos en tecnologia, sinó per a tothom.”
PAUL TIGHE
“Cal estar segurs que els qui estan desenvolupant la tecnologia responguin a les necessitats de tothom, que creïn uns sistemes que són responsables, que promouen el bé de la humanitat”
El secretari del Dicasteri de Cultura i Educació ha assegurat, a més, que el document de la Santa Seu busca sobretot fomentar l’intercanvi de visions sobre la intel·ligència artificial: “És un document sintètic que ofereix unes perspectives antropològiques i ètiques per instar-nos a participar en el debat. Aquesta és la nostra contribució al debat, però també volem animar d’altres a respondre’ns i parlar-nos per tenir una conversa veritablement inclusiva, per assegurar que aquesta tecnologia realitza la seva potencialitat, la de ser una autèntica benedicció per a tots nosaltres.”
El document repassa els perills de la IA, però també els avenços, que encoratja com a “part de la col·laboració” de l’home amb Déu [2]. Això sí, no amaga la preocupació que comporta tota innovació els efectes de la qual són encara imprevisibles. La mateixa vigilància s’imposa a l’àmbit econòmic i financer.
En particular, en l’àmbit laboral s’assenyala que, mentre que, d’una banda, la intel·ligència artificial té “potencial” per augmentar les competències i la productivitat, de l’altra, pot “desespecialitzar els treballadors, sotmetre’ls a una vigilància automatitzada i relegar-los a funcions rígides i repetitives» [67]. Es dedica un espai ampli a la qüestió de la sanitat, sobretot davant del perill de crear un sistema de salut només per a rics. Pel que fa al tema de la creació, les aplicacions de la intel·ligència artificial per millorar la relació amb la casa comuna es consideren “prometedores”.