«Què t’ha succeït Europa humanista, defensora dels drets humans, de la democràcia i de la llibertat? Què t’ha passat Europa, terra de poetes, filòsofs, artistes, músics, escriptors? Què t’ha succeït Europa, mare de pobles i nacions, mare de grans homes i dones que van ser capaços de defensar i donar la vida per la dignitat dels seus germans?»
Les preguntes que formulava el papa Francesc en rebre el Premi Carlemany, el 6 de maig del 2016, interpel·len amb força davant la crisi financera, política, social i humanitària que viu la Unió Europa, ara que s’han complert 60 anys de la signatura del Tractat de Roma, el bressol de la Unió Europea.
El papa Francesc instava els actuals responsables europeus a tenir ben present l’herència dels fundadors de la Unió Europea, basada en «la centralitat de l’home, la solidaritat eficaç, l’obertura al món, la recerca de la pau i el desenvolupament, l’obertura al futur».
Com ho va fer Joan Pau II en un acte europeu a Santiago de Compostel·la (9 de novembre del 1982), el papa Francesc va exhortar els responsables polítics a «treballar perquè Europa redescobreixi la seva ànima bona».
L’ànima d’Europa
Segons l’eurodiputat independent en el Grup del Partit Popular Europeu, Francesc Gambús, «hem de recuperar els nostres valors i arrels per preservar l’ànima del projecte europeu, a la vegada que mirem el futur amb valentia i unitat per construir una Europa més humana, més forta i més eficaç al servei de tots els europeus».
En aquest sentit, la periodista i membre de la Junta de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, Teresa Carreras, defensa que un dels valors més importants de l’humanisme europeu són els drets humans, el respecte a l’ésser humà i el respecte a la llibertat de pensament i d’expressió. «Tots aquests són valors universals que no s’han perdut però que van minvant en les polítiques globals i també en les polítiques europees.»
Humanisme europeu
Cal actualitzar la idea d’Europa, va dir el papa Francesc en rebre el Premi Carlemany. «Una Europa capaç de donar a llum un nou humanisme basat en tres capacitats: la capacitat d’integrar, la capacitat de comunicació i la capacitat de generar.» Es tracta, doncs, d’integració geogràfica i cultural de persones de diferent procedència, però també d’integració solidària. «Una solidaritat que no podem confondre amb l’almoina, sinó com a generació d’oportunitats perquè tots els habitants de les nostres ciutats —i de moltes altres ciutats— puguin desenvolupar la seva vida amb dignitat.»
«Europa és calidoscòpica», resumeix Alphonse Borras, vicari general de la diòcesi belga de Lieja. «El projecte Europa és la nostra capacitat, malgrat totes les dificultats, d’integrar la diversitat.» «Europa és per a tots i amb tots», afegeix Bernard Quintard, vicari general de la diòcesi francesa de Rodez. «La crisi que vivim amb els refugiats és una crisi europea perquè ens obliga a mirar la nostra realitat d’una manera que no volem veure. El nostre desenvolupament social i econòmic està basat sobre un egocentrisme increïble que ha ignorat i segueix ignorant la realitat de tres quartes parts de la humanitat.»
