Amb la festa de Crist Rei, aquest cap de setmana tanquem l’Any Litúrgic i ens preparem per començar el proper cap de setmana el temps de l’Advent. Necessitem respirar al ritme de tota l’Església després d’un Sínode que ens afecta a tots, a més d’haver-hi participat des de les diòcesis. Volem fer-ho respirant els nous aires d’esperança que, per l’acció de l’Esperit Sant, ens han d’arribar i contagiar també a nosaltres, en aquests temps d’una nova època. Com diu el papa Francesc, “el Senyor ressuscitat ens crida a ser testimonis del seu Evangeli, abans amb la vida que amb les paraules”.
El document final del Sínode ens pot ajudar —com tot el que s’ha fet durant aquests darrers anys— a assenyalar els passos a fer. Deixem-nos il·luminar i atreure per la invitació a caminar junts cap una Església sinodal, de comunió, de participació i de missió. Ens diu aquest document que “vivint la conversació en l’Esperit, escoltant-nos els uns als altres, percebem la seva presència enmig nostre: la presència d’Aquell que, donant-nos l’Esperit Sant, segueix suscitant en el seu Poble una unitat que és harmonia en les diferències”.
Estem en el moment de refer actituds i amb humilitat proposar-nos caminar junts i aprendre a dialogar, deixant que l’Esperit del Senyor ens guiï per construir ambients favorables a crear vida de comunitat, que sigui expressió del que realment ha de ser l’Església. El papa Francesc, citant unes paraules de Madeleine Delbrêl (“hi ha lloc on bufa l’Esperit, però hi ha un Esperit que bufa en tots els llocs”), ho veu tot com un do de l’Esperit Sant, que “és el qui crea l’harmonia, Ell és l’harmonia”. Demanem aquest do per a les nostres Esglésies.
