La creació de “nous ministeris” per respondre a les necessitats dels pobles de l’Amazones, incloent-hi un “ministeri laical” femení ha estat un dels temes tractats en el Sínode, on s’ha tornat a parlar de la qüestió de l’ordenació dels homes casats.
Sobre el diaconat femení, “es tracta de portar a la superfície la subjectivitat eclesial de les dones”, ha dit el secretari de la Comissió d’Informació, el P. Giacomo Costa, “no per fer una reivindicació, sinó com a reconeixement del que ja es viu”.
Un altre dels aspectes debatuts és la possibilitat d’incrementar el diaconat permanent dels indígenes, que desenvolupa diferents funcions. També s’ha observat que des del Concili Vaticà II s’han sol·licitat més esforços orientats a una inculturació de la litúrgia, amb celebracions respectuoses amb les tradicions i llengües locals i amb el missatge integral de l’Evangeli.
Això requereix un discerniment per part dels bisbes perquè no s’exclogui a priori cap solució, tampoc l’ordenació d’homes casats.
La salut integral de l’Amazònia és una de les preocupacions que sobresurt a l’aula dels pares sinodals: el model de desenvolupament del capitalisme, els incendis que assolen la regió, la corrupció, la desforestació i els conreus il·legals, entre d’altres.
També s’ha posat en relleu la lentitud amb la qual l’Església catòlica arriba a les necessitats de la població, la qual cosa produeix un buit que omple les Esglésies pentecostals.
I com a urgent i irrenunciable s’ha considerat el diàleg ecumènic i interreligiós, respectuós i profund, que constitueix una dimensió fonamental per a l’Església en sortida en una regió caracteritzada per un context multicultural.
Finalment, un altre aspecte important ha estat la denúncia de la situació inacceptable de degradació ambiental i el desig d’una “conversió ecològica” que faci percebre la gravetat del pecat contra el medi ambient i el col·loqui a la mateixa alçada que el pecat contra Déu, contra el proïsme i les generacions futures.
D’aquí la proposta d’aprofundir i divulgar una lectura teològica que inclogui juntament amb els pecats tradicionalment coneguts, els “pecats ecològics”.
