Amb motiu del 150è aniversari del naixement de santa Teresa de l’Infant Jesús i de la Santa Faç, el papa Francesc ha publicat una exhortació apostòlica titulada C’est la confiance, que vol dir “la confiança, i res més que la confiança, pot conduir-nos a l’Amor”. El Pontífex ressalta la importància de la confiança en l’amor misericordiós de Déu en un món marcat per la superficialitat i l’individualisme.

L’exhortació apostòlica ha estat publicada el 15 d’octubre, memòria de santa Teresa d’Àvila, per mostrar la continuïtat entre les dues grans santes reformadores del Carmel. El Papa convida tota l’Església a aprofundir el missatge de santa Teresa de l’Infant Jesús i de la Santa Faç, especialment en aquest temps de crisi ecològica i social, en què cal més que mai confiar en l’amor misericordiós de Déu: “Precisament, l’aportació específica que ens regala Tereseta com a santa i com a doctora de l’Església no és analítica, com podria ser, per exemple, la de sant Tomàs d’Aquino. La seva aportació és més aviat sintètica, perquè la seva genialitat consisteix a portar-nos al centre, al que és essencial, al que és indispensable. Ella, amb les seves paraules i amb el seu propi procés personal, mostra que, si bé tots els ensenyaments i normes de l’Església tenen la seva importància, el seu valor, la seva llum, alguns són més urgents i més estructurants per a la vida cristiana. Aquí és on Tereseta va posar la mirada i el cor” (49).

La santa ens guia pel camí de la infància espiritual

En el text, el Papa explica el significat del “caminet” de santa Teresa, el camí de la confiança i de l’amor, també conegut com el camí de la infància espiritual. Es tracta d’un camí accessible per a tothom, que es basa en la primacia de la gràcia i en l’abandonament filial a Déu. Però això és només el començament; el camí de la infància espiritual ha de dur-nos a descobrir el nucli de l’espiritualitat d’aquesta doctora de l’Església: “Algunes vegades, d’aquesta santa s’esmenten tan sols expressions que són secundàries, o se’n mencionen qüestions que ella pot tenir en comú amb qualsevol altre sant: la pregària, el sacrifici, la pietat eucarística, i tants altres bonics testimonis, però d’aquesta manera podríem privar-nos del més específic del regal que ella va fer a l’Església, oblidant que “cada sant és una missió; és un projecte del Pare per reflectir i encarnar, en un moment determinat de la història, un aspecte de l’Evangeli”. Per tant, “per reconèixer quina és aquella paraula que el Senyor vol dir a través d’un sant, no cal entretenir-se en els detalls […]. El que cal contemplar és el conjunt de la seva vida, el seu camí sencer de santificació, aquella figura que reflecteix alguna cosa de Jesucrist i que resulta quan aconseguim compondre el sentit de la totalitat de la seva persona”. Això val més encara per a santa Tereseta, per tractar-se d’una “doctora de la síntesi”.

El Papa subratlla que aquest camí és summament actual: no és una forma d’evadir-se de les responsabilitats o els compromisos humans, sinó una manera de viure’ls amb més intensitat i llibertat, continuant l’exemple de Jesús. Així es pot arribar a ser sants enmig del món, sense renunciar als propis talents o vocacions.

El Papa també reflexiona sobre alguns aspectes centrals de l’espiritualitat teresiana, com ara la pregària, l’Eucaristia, la germanor, el patiment ofert per amor i la missió universal. En cadascun d’ells ressalta la importància de la confiança en Déu i en la seva providència.

El missatge del papa Francesc ressona amb una actualitat que transcendeix el temps, i insta els fidels a no tancar-se en els seus propis interessos, sinó a trobar la bellesa de fer de la vida un regal per als altres. En un món on sovint prevalen les necessitats superficials, santa Tereseta és presentada com un testimoni vivent de la radicalitat evangèlica, i ens recorda l’essència i profunditat dels valors cristians: “En un temps que ens convida a tancar-nos en els propis interessos, Tereseta ens mostra la bellesa de fer de la vida un regal. En un moment en què prevalen les necessitats més superficials, ella és testimoni de la radicalitat evangèlica. En un temps d’individualisme, ella ens fa descobrir el valor de l’amor que es torna intercessió. En un moment en què l’ésser humà s’obsessiona per la grandesa i per noves formes de poder, ella assenyala el camí de la petitesa” (52).

El Papa destaca la intercessió com una forma suprema d’amor, un acte que transcendeix l’individualisme i ens connecta amb la comunitat humana en la seva totalitat. En una època obsessionada per la grandesa i el poder, santa Tereseta assenyala un camí diferent, el camí de la petitesa, on l’amor i l’atenció a l’altre són l’autèntica mesura de la grandesa espiritual.

Santa Tereseta ens convida a la sortida missionera

En un context on molts són marginats o descartats, el missatge de santa Tereseta ens convida a tenir cura i responsabilitzar-nos els uns dels altres, ressaltant la importància de la compassió i l’empatia a la nostra vida diària. El seu ensenyament ens insta a redescobrir la senzillesa i a alliberar-nos d’una visió legalista i ètica de la fe, per abraçar l’alegria i la llibertat de l’Evangeli: “En un temps en què es descarta molts éssers humans, ella ens ensenya la bellesa de cuidar, de fer-se càrrec de l’altre. En un moment de complicacions, ella ens pot ajudar a redescobrir la senzillesa, la primacia absoluta de l’amor, la confiança i l’abandonament, i superar una lògica legalista o eticista que omple la vida cristiana d’observances o preceptes i congela l’alegria de l’Evangeli. En un temps de replegaments i d’entossudiments, Tereseta ens convida a la sortida missionera, captivats per l’atracció de Jesucrist i de l’Evangeli. En una època marcada per divisions i obstinacions, la crida de Tereseta a la sortida missionera és una invitació a estar oberts a l’atracció de Jesucrist i l’Evangeli” (52).

El seu llegat ens desafia a superar les barreres que sovint construïm i a portar el missatge d’amor i esperança a tots els racons del món.

L’exhortació apostòlica del papa Francesc ens recorda que el llegat de santa Tereseta es més rellevant que mai en els nostres temps. El seu missatge de confiança i amor ens desafia a viure una fe autèntica, marcada per la compassió, la humilitat i l’entrega desinteressada. Que les seves “roses” continuïn florint en els nostres cors, i ens recordi la presència amorosa de Déu a la nostra vida. Potser pugui ajudar a dur a terme la difícil obra de reconstrucció que caldrà quan acabi la guerra que s’està vivint ara a Terra Santa. És una reconstrucció que, com ha assenyalat el patriarca llatí de Jerusalem, cardenal Pier Battista Pizzaballa, no és tant de la runa física que deixarà la guerra, sinó de les relacions humanes que han estat profundament destruïdes. Precisament la reconstrucció de la confiança al Pròxim Orient, entre el poble palestí i israelià. Potser aquest nou escrit del papa Francesc, que rellança poderosament la figura de santa Tereseta de Lisieux, la santa més gran dels temps moderns, sigui un auxili providencial perquè no mori definitivament el somni de la pau i dels dos estats a la Terra de Jesús.