Sobre els consagrats i les consagrades, es recorda que representen no tant “el que fan”, sinó sobretot “el ser testimonis d’un seguiment radical de Crist” mentre que, dels laics, se subratlla la seva participació en l’acció evangelitzadora de l’Església i se’ls demana “un compromís generós” per ser testimonis de vida d’acord amb l’evangeli i al servei de la comunitat parroquial. El document reflexiona, a més, sobre els organismes parroquials de coresponsabilitat eclesial, incloent-hi el Consell d’Afers Econòmics. Afirma que són de caràcter consultiu, presidits pel rector i formats almenys per tres membres. L’últim capítol assegura que les ofrenes per la celebració dels sagraments han de ser “un acte lliure” dels qui encarreguen aquests serveis sagrats, i no han de ser exigits com si fossin un impost o un aranzel. La vida sacramental, per tant, no es cobra perquè no pot ser “mercantilitzada”, alhora que la Missa, com les altres accions ministerials, no pot estar subjecta a negociació o comerç. Per contra, l’escrit demana als sacerdots donin un exemple virtuós en l’ús de diners, a través d’un estil de vida sobri i una administració transparent dels béns de la parròquia.
S’acaba de presentar una nova instrucció de la Santa Seu titulada La conversió pastoral de la comunitat parroquial al servei de la missió evangelitzadora de l’Església. Aquesta nova eina que el Papa posa a l’abast del poble cristià es defineix com un instrument canònic i pastoral sobre els diversos projectes de reforma de la comunitat parroquial i sobre les reestructuracions diocesanes. L’escrit, redactat per la Congregació per al Clergat, parteix de la idea que, a l’Església, hi ha lloc per a tothom i que tothom pot trobar el seu lloc, en el respecte de la vocació de cadascú. El document no conté novetats legislatives, però proposa formes d’aplicar millor la legislació vigent, per fomentar la corresponsabilitat dels batejats i promoure una pastoral de proximitat i cooperació entre les parròquies. El que emergeix, sobretot, és la urgència d’una renovació missionera i d’una conversió pastoral de la parròquia, perquè torni a descobrir aquell dinamisme i aquella creativitat que la porten a ser sempre “en sortida”, amb la contribució de tots els batejats. La instrucció, estructurada en 11 capítols, inclou una àmplia reflexió sobre la conversió pastoral, el sentit missioner i el valor de la parròquia en el context contemporani, alhora que també s’ocupa de la distribució de les comunitats parroquials, els diferents papers que s’hi exerceixen i les modalitats d’aplicació de les relatives normes.
El document pontifici defineix la parròquia com la “casa enmig de les cases” en un món de canvis i replantejaments que ha d’evitar la clericalització dels serveis. La segona part comença amb l’anàlisi de les divisions parroquials. En primer lloc, s’explica que hauran de seguir el factor clau de la proximitat, tenint en compte l’homogeneïtat de la població i les característiques del territori. A continuació, el document se centra en els procediments específics relatius a la incorporació, la fusió o la divisió de les parròquies. Situa el paper del rector en la missió del “pastor propi” de la comunitat. D’altra banda, una part del capítol 8 està dedicada als diaques, definitis com uns col·laboradors dels bisbes i dels preveres en l’única missió evangelitzadora. La instrucció recorda que són ministres ordenats i que participen, encara que sigui de manera diferent, del sagrament de l’Orde, en particular en l’àmbit de l’evangelització i de la caritat, fins i tot en l’administració dels béns, la proclamació de l’Evangeli i el servei de la taula eucarística. No han de ser considerats, per tant, “meitat sacerdots i meitat laics”, segons diu el document citant el Papa Francesc, ni han de ser vistos des de la perspectiva del clericalisme o del funcionalisme.
Aquesta instrucció és hereva de d’un altre document interdicasterial de l’any 1997, sobre algunes qüestions relatives a la col·laboració dels fidels laics en el ministeri dels sacerdots, i d’un altre del 2002, publicat per la Congregació per al Clergat i centrat en “el prevere com a pastor i guia de la comunitat parroquial”. El cardenal Beniamino Stella, prefecte de la Congregació per al Clergat, ha dit aquest dilluns que la nova instrucció del dicasteri neix de la necessitat d’orientar, en sentit missioner, la renovació ja en curs de les estructures eclesials. Ha comentat que “les parròquies no han de pensar només a autoprotegir-se, sinó que han de ser capaces de mirar més enllà de les seves fronteres per proclamar l’evangeli”.
Es pot escoltar AQUÍ (minut 21′) l’última edició de DIARI DEL PAPA
