L’anunci que el president del govern espanyolPedro Sánchez oferís el port de València per acollir els més de 600 emigrants abord de l’Aquarius que navegava en la perplexitat per les aigües de laMediterrània, després de rebre diverses negatives, ha estat una bona notícia.Si més no, ha estat un gest eloqüent. Cal pensar, però, quin serà el destífinal d’aquestes persones, com acollir-les amb dignitat i justícia i comacompanyar-les.
Catalunya des de sempre ha estat terrad’acollida. Cada dia gairebé 34.000 persones es veuen obligades a marxar decasa seva. Les polítiques migratòries dels estats europeus, però, no han estata l’alçada de l’exigència humanitària d’aquesta emergència: milions de personesesperen en camps de refugiats i en ciutats no segures a ser reassentats aterritoris on tinguin una millor acollida, més respectuosa amb els dretshumans.
El cardenal Omella en un diàleg públic recentamb el jesuïta Alberto Ares, delegat del sector social de la Companyia de Jesúsa Espanya, afirmava: «Estem massa tancats, obrim-nos. Ningú no és propietari nid’aquesta terra, ni d’aquesta ciutat ni d’aquest barri.» El P. Ares al seu tornreclamava a les nostres famílies i comunitats més contacte directe amb larealitat de la migració.
Els catòlics hem de superar els models decaràcter assistencialista i treballar des d’un enfocament de restitució dedrets. El papa Francesc parla d’acollir, protegir, promoure i integrar. Enaquest sentit hi ha una oportuna guia de bones pràctiques per a l’acollidadestinada a comunitats i parròquies obertes a l’hospitalitat elaborada per laPlataforma d’entitats cristianes amb els immigrants. S’hi afirma que tota lacomunitat és la que acull i tota la comunitat és acollida. Que cal conèixer elqui s’acull, millorant sempre la qualitat de l’acollida, augmentant el temps ila dedicació, mantenint una actitud gratuïta, sabent canalitzar i dedicar,acompanyar, procurar la implicació i la participació de les persones en lacomunitat, informar-se i formar-se sobre la situació i la problemàtica de lespersones refugiades i immigrades i exigir als diferents partits polítics iadministracions públiques un major esforç a favor de l’acollida, la integraciósocial i la promoció dels drets de totes les persones refugiades i immigrades.
Olga Correa de MigraStudium apunta la importància delsespais celebratius en la construcció d’una societat acollidora i hospitalària.Poder celebrar la fe i la vida amb els migrants és la culminació de tot bonprocés d’acollida.
