El mes d’octubre solem denominar-lo “mes del sant Rosari”. És un mes dedicat, especialment, a prestar-li més atenció i a resar-lo amb més devoció.
Sant Pau VI, a l’exhortació apostòlica Marialis cultus, va subratllar el caràcter evangèlic i cristològic del Rosari. Hi exposa: “S’ha aclarit més l’índole evangèlica del Rosari, perquè extreu de l’Evangeli l’enunciat dels misteris i les fórmules principals… Pregària evangèlica, per tant, el Rosari, com avui dia potser més que en el passat, als pastors i als estudiosos els agrada definir-lo” (n. 44). “Pregària evangèlica centrada en el misteri de l’encarnació redemptora, el Rosari és, doncs, pregària d’orientació profundament cristològica” (n. 46). I el n. 55 finalitza el paràgraf amb aquesta meravellosa reflexió: “…el Rosari és una oració excel·lent, però el fidel ha de sentir-se lliure, atret a resar-lo, en serena tranquil·litat per la seva intrínseca bellesa.”
Sant Joan Pau II, en la seva carta apostòlica Rosarium Virginis Mariae, publicada en el marc de l’Any del Rosari, també especifica que el Rosari “encara que es distingeix pel ser caràcter marià, és una pregària centrada en la cristologia. En la sobrietat de les parts, hi concentra la profunditat de tot el missatge evangèlic, del qual n’és com un compendi” (n. 1). En el n. 16 estableix una definició del Rosari: “El Rosari és alhora meditació i súplica. La pregària insistent a la Mare de Déu recolza en la confiança que la seva materna intercessió tot ho pot davant del cor del Fill… En el Rosari, mentre supliquem a Maria, Ella intercedeix per nosaltres davant del Pare i davant del Fill, pregant per nosaltres i amb nosaltres.”
En el n. 38 de la seva carta apostòlica, el Papa concreta els dies de la pràctica del res del Rosari, i escriu: “Segons la praxi corrent, el dilluns i el dijous estan dedicats als ‘misteris de goig, el dimarts i el divendres als ‘de dolor, el dimecres, el dissabte i el diumenge als ‘de glòria’. On, doncs, introduir els ‘misteris de llum’? Considerant que els misteris de glòria es proposen seguits el dissabte i el diumenge, i que el dissabte és tradicionalment un dia de marcat caràcter marià, sembla aconsellable traslladar al dissabte la segona meditació setmanal dels misteris de goig, en els quals la presència de Maria és més destacada. Queda així lliure el dijous per a la meditació dels misteris de llum.” “Això no obstant, aquesta indicació no pretén limitar una convenient llibertat en la meditació personal y comunitària, sobretot, les coincidències litúrgiques que poden suggerir adaptacions oportunes. Allò veritablement important és que el Rosari es comprengui i s’experimenti, cada vegada més, com un itinerari contemplatiu.”
