El cardenal arquebisbe de Barcelona, durant l’obertura de la fase diocesana del Sínode, diu que “els altres, batejats o no, són do de Déu”
L’obertura de la fase diocesana del Sínode de bisbes 2023 va aplegar, aquest cap de setmana passat, milers de creients a les diverses catedrals de les diòcesis amb seu a Catalunya. A Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella va presidir aquest diumenge al vespe la Missa en què es va compartir el compromís de “caminar junts en comunió i des de la missió”. Va ser a la mateixa catedral, on es va entronitzar la Paraula de Déu, amb una bíblia situada al costat de l’altar perquè presidís la celebració, i es van repartir exemplars del document preparatori del Sínode a un grup de representants de les diverses realitats diocesanes i eclesials. Aquests dos gestos van ser pràcticament el principi i el final de l’Eucaristia, ben nodrida de sentit eclesial. Un altre ingredient va ser la felicitació que l’arxidiòcesi va expressar a Joan Josep Omella amb motiu dels 25 anys de la seva ordenació espiscopal. Una monició inicial d’Àngels Arrabal, membre del Secretariat d’Ecumenisme i del Consell de Germandats i Confraries, i unes “jotas” aragoneses interpretades per dos cantaires tot just abans de la benedicció final, una de lloança a Déu i una altra especial per al cardenal, van ser els dos regals al pastor.L’arquebisbe de Barcelona, que va presidir la Missa amb els bisbes auxiliars Sergi Gordo, Toni Vadell i Xavier Vilanova com a concelebrants principals, va començar l’homilia agraint l’interès de pregar per ell amb motiu de les noces de plata episcopals. Després va anunciar que “aquest dimarts, al Seminari de Barcelona, es fa una primera sessió de treball amb la intervenció d’un dels redactors principals del document de treball per al Sínode”. A banda de recordar que “Sínode vol dir ‘caminar junts'” i que “això és el que l’Església ha fet sempre des del primer moment”, el cardenal Omella va invitar tothom a “llegir els Fets dels Apòstols i pregar amb aquest llibre, meditant i reflexionant sobre la manera com aquesta Església va fer camí amb els altres cristians en l’escolta de Déu”. Va relacionar aquest fet amb “la necessitat d’escoltar-nos els uns als altres per sortir del ‘jo’ i anar als ‘nosaltres’, amb l’objectiu de superar la tendència que tots tenim a ser molt individualistes”. Igualment va completar aquest missatge assegurant que “només es pot fer aquest pas escoltant la veu de l’Esperit en silenci”.Joan Josep Omella, en un altre moment, va admetre que “potser no hem integrat completament l’ensenyament del Concili Vaticà II, especialment de la constitució ‘Lumen Gentium‘, que parteix del Poble de Déu”, i va recodar la importància de “la Paraula de Déu, que ens ha de guiar sempre i especialment en aquest temps de procés sinodal” fins a l’abril en la fase diocesana. En aquesta mateixa línia, Omella va insistir que “ens hem d’escoltar tots junts”, i que “els consells i organismes nascuts després del Vaticà II són precisament per escoltar, no pas per imposar”. A més, va fer seves les paraules del Papa Francesc, en què el diumenge anterior comentava que “l’Església no és un parlament, on es vota, sinó un lloc familiar on ens reunim per escoltar-nos i escoltar junts la veu del Senyor, de manera que tot no es decideix per vot, sinó per consens, com va fer ja l’Església de Jerusalem quan hi havia discussions”. El purpurat també va situar com un objectiu important del Sínode “escoltar la veu de tothom, fins i tot de l’ateu, i especialment la dels qui venen aquí com a immigrants, la dels transeünts i els sense llar i, en definitiva, la dels qui no tenen veu”.Potencial i perills de la preparació sinodalI entre les conclusions de la predicació, el cardenal va recordar les tres paraules de la convocatòria sinodal: comunió, participació i missió. Es va preguntar “si som agents de comunió”, alhora que va expressar el seu desig que “tots junts anunciem la Paraula de Jesús amb goig, per evangelitzar un món necessitat d’aquest missatge”. Finalment, Joan Josep Omella va alertar davant “les temptacions del formalisme (que és la idea de complir però sense entrar-hi), l’intel·lectualisme (fer una gran reflexió, però cap compromís), i l’immobilisme (que es basa en el ‘sempre s’ha fet així’)”. A més de recordar que “tots som necessaris”, l’arquebisbe de Barcelona va concloure que “cadascun dels altres, des del bisbe fins al darrer germà nostre batejat o no, és un do de Déu”, i va invitar tothom a “obrir el cor per acollir-lo, sempre escoltant Déu”. El pastor diocesà va acabar l’homilia amb un altra cita del pontífex: “La finalitat del Sínode, d’aquesta consulta, no és produir documents, sinó fer que germinin somnis i suscitar profecies i visions, fer florir esperances, estimular la confiança i que sorgeixi una aurora d’esperança”.La celebració, que va seguir la litúrgia ordinària del diumenge XXIX durant l’any amb les pregàries de la Missa de l’Esperit Sant, es va desenvolupar amb participació i alegria. Entre els concelebrants, hi havia uns quants preveres diocesans, entre ells el coordinador de la preparació diocesana del Sínode, Enric Termes, el rector del Seminari de Barcelona, Salvador Bacardit, i el vicari judicial i rector de la parròquia de Núria, Santiago Bueno. I entre els diaques assistents, destaquen els dos principals, Ramon Ollé i Jordi Albert Garrofé, que va proclamar l’evangeli. Pel que fa a la música, amb Josep Maria Escalona a l’orgue, el Cor de Cambra Francesc Valls, dirigit per Pere Lluís Biosca, va interpretar diverses peces musicals polifòniques i cants del poble, sota l’animació de Jorge Abarza. Els moments finals van tenir un to d’enviament. El cardenal Omella va invitar tothom a adreçar-se a la parròquia, comunitat o realitat cristiana més propera per oferir, des d’ara i fins a l’abril, qualsevol participació mitjançant idees o propostes. El Virolai a la Mare de Déu de Montserrat va ser un cant final de comunió en la diversitat, per posar sota els peus de Maria els treballs d’aquest Sínode amb què el Sant Pare marca un renovat estil per a l’Església del present i del futur.
