«Soc l’arquebisbe.» Així se sol presentar, amb senzillesa, el cardenal Joan Josep Omella als seus col·laboradors, els preveres i diaques, ometent la seva condició de príncep de l’Església i sabedor que al papa Francesc, amb qui sintonitza en la forma i en el fons, no li plauen les actituds principesques dels seus consellers més immediats, els cardenals i bisbes. Joan Josep Omella és un pastor senzill i proper, persistent com a bon aragonès i, alhora, espontani, bon conversador, humorista, dinàmic i entusiasta que enyora ser missioner i que encara sembla enamorat de l’Àfrica on exercí un temps el seu apostolat. En aquest sentit, alguns foren testimonis de la seva emoció quan fa ben poc el bisbe Juan José Aguirre, missioner combonià a Centreàfrica, feia sentir la Creu a milers de joves congregats a la Sagrada Família en un testimoni punyent sobre la sofrença d’aquesta república esquinçada pel caos i la guerra civil que el mateix Francesc —contrariant els seus assessors— va escollir per anar a obrir la Porta Santa i inaugurar l’Any de la Misericòrdia. En acabar la missa al temple gaudinià, l’arquebisbe de Barcelona digué a un col·laborador parlant del testimoni d’Aguirre: «Ha estat un veritable do de Déu.»
Quan l’endemà al matí de la seva elecció com a president de la Conferencia Episcopal Española, Omella concedia amablement una entrevista a Ràdio Estel, feu una significativa referència a la recent trobada del Papa amb els bisbes del Mediterrani a la ciutat de Bari on el Pontífex els demanava amb força: «Alcem la veu per demanar als governs que defensin les minories i la llibertat religiosa.»
Ara l’arquebisbe de Barcelona haurà de fer compatible la seva condició de pastor arxidiocesà del Cap i Casal, les seves altes responsabilitats a Roma i la seva condició de president en la caritat dels bisbes espanyols —de distintes sensibilitats— en diàleg amb el govern d’Espanya i de Catalunya, amb la sana complicitat d’un nunci filipí —de dilatada experiència diplomàtica i pastoral— i amb una agenda sobre la taula de temes candents. Demanem que l’assisteixi l’Esperit Sant i la Mare de Déu de la Misericòrdia —tan venerada a la seva Cretes natal— perquè tot ho faci sinodalment, caminant junts. L’enhorabona, senyor cardenal.
Felicitem també Mons. Josep Àngel Sáiz, bisbe de Terrassa, que ha estat escollit membre de la Comissió Executiva; Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell, que presidirà la Comissió Episcopal per al Clergat i Seminaris, i Enric Benavent, bisbe de Tortosa, que estarà al capdavant de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe.
