Tant en l’àmbit personal com en el social, la manifestació de Déu en Jesús, la seva epifania, suscita un moviment imprevisible per a nosaltres perquè és iniciativa seva. La nostra resposta ha de ser transparent i la nostra recerca confiada. El poder sempre tem la competència, viu de la sospita i de l’engany, busca l’exclusió perquè l’altre fa nosa i és una amenaça, fins i tot és capaç de recórrer al xantatge des d’una falsa religiositat. Al contrari, els qui busquen Déu sincerament, com els Mags d’Orient, intueixen que poden ensopegar-se amb un joc que no és net, i segueixen la seva recerca confiada; la seva capacitat d’admiració els condueix a interpretar els signes dels temps fins a trobar una llum diferent, definitiva, Déu mateix.
L’estrella, símbol de la lluminositat de la seva fe, pot projectar una nova llum sobre el món de la cultura i de la ciència per fer-ne ofrena al Senyor, font de saviesa, àmbit de confiança. Amb tot, no basta amb afirmar que la salvació és per a tots els homes i de tot l’home. S’han de dir més coses. En aquest dia tan assenyalat per definir l’obertura universal de l’Església, convé que ens preguntem, a la llum de l’Evangeli, on vol Jesús que se’l trobi. L’opció de Déu és clara perquè torna a entrar en escena el «pessebre». De nou, ens trobem davant d’aquesta icona inconfusible de la presència del Déu que es manifesta no només a tots, sinó que, sobretot, és epifania entre els pobres i per als pobres, entre els més senzills i necessitats de tots els estrats socials, també entre els qui, essent rics, s’han fet pobres perquè han descobert en Jesús la humil revelació de la veritat.
Hem de tenir present que Déu se serveix de moltes persones, camins i mitjans a través dels quals es fa el trobadís. Tots ens trobem en aquesta recerca, sense diferències ni exclusions de raça, ni de sexe, ni d’ideologia, ni de llengua, ni de país o nació, ni de cultura o religió. Jesucrist, llum del món, hi és per il·luminar-nos a tots i convertir-nos, també a nosaltres, en un reflex resplendent de la seva llum. Amb la seva resplendor s’inicia un diàleg que semblava impossible. Podem veure-hi clar, superar obstacles, trencar individualismes, obrir-nos a la universalitat, fer de la globalització un gest universal d’amor, de pau i de solidaritat.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca