Aquesta frase, tot i que no es troba formulada així en la seva Regla, s’atribueix a sant Benet. Recull un eix fonamental de la vida monàstica, com és el treball i la pregària: dues activitats que es complementen i permeten al monjo anar alternant dues maneres de relacionar-se amb Déu. La pregària de lloança és el lloc que ens ofereix la litúrgia per relacionar-nos amb Crist. El treball en favor de la comunitat ens ajuda a estimar els germans i a mantenir una activitat rítmica i rutinària per tal de mantenir a l’ànima el diàleg amb el Senyor. El nou abat de Montserrat ha dit en la cerimònia de la benedicció abacial que Montserrat ha de ser un lloc d’acollida per a tothom. I és que cal pujar de tant en tant a Montserrat. El monjo, en tota la tradició monàstica, és algú que vetlla, que està a l’espera de Déu, glatint pel seu retorn. Per a nosaltres és necessari saber que hi ha aquests germans nostres en la fe que són sentinelles de Déu. No tothom està cridat a ser monjo, però sí a mirar-los com a signes d’una vida totalment entregada a Déu. La Regla de sant Benet ens pot ajudar també a nosaltres i inspirar com en la nostra vida pot fer-se present, segons la situació de cadascú, l’ora et labora benedictí. La religiosa Valle Chías, per la seva banda, ens mostra una dimensió essencial de la vida cristiana, que és l’amor als germans, la cura de l’altre, en un país tan tocat per la tragèdia com és Haití. La Valle és metgessa i ajuda com pot la població haitiana. El sofriment de la gent l’ha tocat molt, l’ha fet plorar i preguntar-se per tot aquest mal. Però la vida de pregària l’ha portada a adonar-se que els cristians seguim un crucificat, però un crucificat que ha ressuscitat. Necessitem la vida de pregària que nodreix el nostre ésser per poder afrontar les dificultats del dia a dia. De nou, l’ora et labora també es fa present a Haití. Lloança a Déu i amor als germans; dos fils que trenen el nostre dia a dia i que ens ajuden a descobrir el Senyor tant en la pregària del cor com en el rostre del germà. El cristià no pot escollir entre Déu o els germans; els necessita tots dos. Fins i tot en una situació tan precària com la que viuen els haitians, no podem ajudar primer només les necessitats materials i després transmetre la fe. Són dos elements indestriables, que van totalment plegats. Per tant, nosaltres, com a catòlics (que significa “segons la totalitat”) no separem l’aliment del cos del nodriment de l’ànima, sinó que tenim cura de tots dos.
