El 29 de juny va tenir lloc a la catedral de Còrdova l’ordenació de vuit preveres, presidida pel bisbe Demetrio Fernández. Va ser una jornada esplendorosa i magnífica, plena d’unció, emoció, gran goig i alegria, no només per a l’Església, sinó per a tota la societat que, des de la riba de la fe, contempla els sacerdots com a heralds de l’Evangeli, ministres del Senyor, que entreguen la vida a l’anunci, celebració i realització de la Bona Notícia.

Des de la imatge d’aquell sacerdot protagonista de la novel·la de Georges Bernanos, Diari d’un capellà rural, fins a la silueta del personatge central de El poder i la glòria, novel·la de Graham Greene en la qual un sacerdot mexicà, assetjat per la revolució, és capaç de moltes baixeses i d’heroïcitats sublims, la figura dels sacerdots s’ha vist uns cops exalçada i d’altres, entelada.

En la seva primera carta pastoral a la diòcesi, l’actual bisbe d’Alcalá, Antonio Prieto, assenyalava els principals problemes i dificultats dels sacerdots: “Preguem pels sacerdots. No corren temps fàcils per a ells. A les dificultats de sempre, hem d’afegir els reptes de la nostra societat contemporània: la sobrecàrrega de treball per la disminució del nombre de vocacions, l’estrès i la necessitat psicològica de resultats immediats, que s’imposa com a criteri de vida, el maneig de les noves tecnologies, l’esclavatge de les addiccions, les ferides afectives, les mancances educacionals i els cants de sirena de la nostra cultura hedonista i pragmàtica. Portem el tresor del ministeri en gerres de terrissa, per això ens cal ajudar-nos els uns als altres. Cal transmetre de manera prioritària i de totes les maneres possibles: ‘Déu t’estima, Crist ha mort per tu.’”

Visió esplèndida la d’Antonio Prieto!