El dissabte 28 de novembre, a les 16.00, a la basílica vaticana tindrà lloc el consistori ordinari públic per a la creació de tretze cardenals, amb les mesures antiCovid oportunes. Entre els nous purpurats figura el predicador de la Casa Pontifícia, el P. Raniero Cantalamessa. El nostre corresponsal a Roma, fra Bernat Folcrà, ha parlat amb el P. Cantalamessa en una extensa entrevista que properament publicarem íntegrament a la revista “Catalunya Cristiana” i de la qual ara us oferim uns extractes.
El 28 de novembre es convertirà en cardenal, però ha demanat al papa Francesc la dispensa de l’ordenació episcopal, per quina raó?
La resposta és molt senzilla. Amb la consagració episcopal hauria deixat de pertànyer al meu orde religiós i jo, en canvi, desitjo morir com a franciscà caputxí. I després, ser bisbe no és un títol honorífic, sinó una consagració per a la missió, per ser pastor. Jo, a la meva edat, amb 86 anys, no podria ser pastor. Llavors continuaré, també com a cardenal, fent el que he fet sempre: anunciar la Paraula fins que el Senyor ho vulgui.
Vostè ha dit que rebre el purpurat “no és un reconeixement de la meva persona, sinó de la Paraula de Déu”. Com ha estat aquest viatge a través de la Paraula de Déu en la seva vida, com li han transmès l’amor per la Paraula de Déu?
L’amor, o més aviat la passió, per la Paraula de Déu va venir a mi juntament amb un do renovat de l’Esperit gràcies al “corrent de gràcia” que és la Renovació Carismàtica. S’experimenta cada vegada la veritat de la paraula d’Isaïes i sobretot la de Crist: “L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit; m’ha enviat a portar la bona nova” (Is 61,1; Lc 4,18). Va ser aquesta experiència la que em va impulsar a deixar l’ensenyament universitari per dedicar-me a temps complet a proclamar l’Evangeli. La paraula humana es transmet amb l’alè, amb la respiració. Prenen, per dir-ho així, el pensament que s’ha format en nosaltres i el transmeten a les oïdes de l’oient. La Paraula de Déu també segueix aquesta regla: ella es transmet a través de la respiració, o “el buf” de Déu que és l’Esperit Sant. És el nostre nom hebreu de l’Esperit, Ruah!
Enguany, a causa del virus, hem tingut una Setmana Santa particular, i ara el Nadal s’apropa a una humanitat més necessitada d’esperança que mai. Quin creu que serà el missatge d’aquest Nadal per al nostre món afectat per la pandèmia?
Als sermons que faré a l’Advent a la Casa Pontifícia, en presència del papa Francesc, precisament intentaré respondre aquestes preguntes. Reprodueixo aquí el programa de predicació, perquè ja s’ha fet públic. El títol és Ensenya’ns a comptar els nostres dies per obtenir la saviesa del cor” (Salm 90,12). La pandèmia: una oportunitat per meditar algunes veritats eternes. Les veritats eternes sobre les quals el trist esdeveniment ens convida a reflexionar són: primer, que tots som mortals i “que no tenim un estatge estable aquí a baix”; segon, que la vida del creient no acaba amb la mort perquè la vida eterna ens espera; tercer, que no estem sols i abandonats a la petita barca que és el nostre planeta, perquè la “Paraula es va fer carn i va venir a viure entre nosaltres”.
