Parla pausada i tranquil·la en una conversa plena de silencis. Expressió reflexiva i greu, més distesa i alegre quan la gravadora deixa de funcionar. Així es mostra Pablo d’Ors (Madrid, 1963), sacerdot, escriptor i apòstol de la meditació que acompanya diverses persones i grups que volen endinsar-se en aquesta pràctica amb els Amics del Desert. Per les seves venes corre art: és net de l’assagista i crític Eugeni d’Ors, i va ser educat per una filòloga i un metge aficionat al dibuix, en una família amb set germans. A la sola de les sabates, diverses ciutats, on va estudiar Teologia i Filosofia: Nova York, Praga, Viena i Roma. És sacerdot des del 1991; va estar en una missió claretiana a Hondures i dedicat catorze anys a atendre el servei religiós a l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid.
En el context d’una societat aclaparada pel rendiment, Pablo d’Ors defensa que «quan meditem dediquem un temps gratuït a l’ésser, no utilitari, i és el que et possibilita a la vida ordinària saber apartar aquesta pressió.» Des que medita, d’Ors admet molts canvis: «Ja no tinc aquella angoixa de ser reconegut com a escriptor i “triomfar”. Això no vol dir que no m’agradi que els meus llibres es comprin i es llegeixin. La meva vida és més per als altres. Crec que soc una persona millor, més el que Déu havia pensat per a mi.»
D’Ors ha tingut diversos mestres, tot i que destaca el jesuïta Franz Jalics: «És un mestre molt gran per a mi i una persona molt lluminosa. Des del punt de vista teòric, d’ell prové aquesta proposta de la meditació cristiana que suposen els Amics del Desert. Des del punt de vista pràctico-existencial, he après un camí de meditació que m’ha transformat la biografia personal i el model sacerdotal de vida.»
Experiència pastoral i sacerdotal
D’Ors explica que ha integrat en una sola vocació el sacerdoci i l’escriptura, malgrat que els compromisos actuals no li deixen tan temps com voldria per escriure: «Em sento bé tant desenvolupant la tasca pastoral com la literària; no les veig, en el fons, gaire diferents. La meva tasca és espiritual, humanitzadora, d’anar al fons de la qüestió: tractar de respondre qui som, per què som al món i com podem contribuir a fer-lo més bell i més just.»
Amics del Desert
Els Amics del Desert són una xarxa de meditadors, fundada per Pablo d’Ors, que beuen de les fonts de la mística cristiana i que recentment s’han constituït en associació canònica privada de fidels. «Cerquem l’Esperit; l’Esperit en el món és l’Encarnació, l’Esperit en la Paraula és la Revelació, l’Esperit en el cos és l’Eucaristia. Cerquem anar al fons de la qüestió, i hi arribem, no prescindint de les formes, sinó estimant-les; és estimant Jesús com descobreixes Crist. Indirectament, també cerquem una renovació del cristianisme des d’aquesta clau del silenci, un pèl subterrània i marginal en la tradició cristiana», detalla.
D’Ors observa que «la societat en general caiem en l’activisme, els cristians també. Hem fet un mite de l’acció i del pensament. La proposta cristiana, en canvi —per molt que l’activitat pastoral i el pensament teològic hagin estat extraordinaris—, és de passió i contemplació. Es tracta primer de saber abraçar i acollir la realitat; no resoldre-la, sinó dissoldre-s’hi. El pensament és necessari, però ho ha colonitzat tot; tenim una visió molt intel·lectual de la fe i això és una deformació. L’essencial és l’indicatiu de la gràcia i d’allí es derivarà l’imperatiu moral de pensar i d’actuar.»
