Sebastià Taltavull ja és el nou bisbe de Mallorca. En unacerimònia impecable («l’haveu brodada» digué ell mateix al final de la missa)celebrada a la catedral amb l’assistència dels cardenals Omella, MartínezSistach, Cañizares i Blázquez, i del nunci, d’una vintena de prelats, decapellans vinguts de les Illes, de Catalunya i de València, i d’una gernacióplural de fidels, el fins ara bisbe auxiliar de Barcelona ha esdevingut el 67èbisbe titular de Mallorca des de la restauració de la diòcesi al segle XIII. Elpapa Francesc el coneix personalment i coneix també la diòcesi mallorquina: lava visitar fa anys per devoció a sant Alonso Rodríguez, l’humil jesuïtamallorquí que fou 32 anys porter de Montisió i que animà Pere Claver a anar aColòmbia on realitzà un apostolat gegantí.
Mentre brandava N’Eloi, la grandiosa campana major de laseu, el bisbe Sebastià arribà al portal major de la catedral on rebé la solemnebenvinguda del col·legi de consultors i saludà les primeres autoritats civils.En un clima d’alegria, al final de la celebració, el bisbe Sebastià convidavaels fidels a llegir una pregària que havia introduït ja a l’homilia: «Ens hasfet una pregunta que en tot moment espera resposta. Vas al cor, a l’essencial,allà on només l’amor pot respondre. Tu ens coneixes, saps molt bé de quin peubotam i com som. Avui i aquí ens tornes a demanar a cadascú: “M’estimes?” T’hovull dir ben clar: “Tu Jesús, saps molt bé que t’estim.” Tanmateix, ara t’hodèim junts: “Aquí ens tens! T’estimam.”» Amb la seva habitual senzillesa, elbisbe Sebastià es mou amb soltesa en una diòcesi que coneix bé arran de l’anyllarg que ha administrat apostòlicament. Josep Amengual (escriptor ihistoriador), Teodor Suau i Francesc Ramis (biblistes), Gabriel Ramis(postulador de la causa de Ramon Llull), Biel Amengual (filòsof), Gabriel Seguí(liturgista), són els noms d’alguns preveres que en el decurs dels anys hanajudat a aprofundir els lligams entre les diòcesis catalanes i la mallorquina.El fet que Sebastià Taltavull presideixi en la comunió la major de les diòcesisde Ses Illes és un bon auguri de la intensificació d’aquestes relacions. És pocconegut que les Illes estigueren a punt d’esdevenir província eclesiàsticapròpia, si una obscura maniobra de despatxos no ho hagués impedit.
El 1971, poc abans de l’ordenació sacerdotal deSebastià, Maria del Mar Bonet cantava amb enyorament una cançó a la seva mare:«Mercè, Palma més llunyana…» A la llum de tot el que hem vist el dissabte 25de novembre, avui podríem cantar: «Palma més propera.»