Enmig del debat sobre la presència de pantalles en entorns educatius i l’ús de mòbils en nens i adolescents, la Càtedra UNESCO en Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural de la Universitat Abat Oliba CEU celebra el Congrés Internacional Els menors en el món digital: riscos i potencialitats.
Entre els missatges de la primera taula rodona El nen i l’educació 2.0 n’ha destacat un, en què han coincidit diversos dels ponents: amb la presència massiva de pantalles en la vida dels nens, aquests “se salten” etapes en el camí que són claus per a l’aprenentatge i la maduració personal.
Així ho ha explicat el director del Col·legi Sant Pere de Gavà, Rafael Rodríguez. “Les eines tecnològiques ofereixen un nivell d’abstracció molt avançat.” És a dir, proporcionen accés a un procés ja acabat que haurien d’haver recorregut per si mateixos en la realitat.
“Els nens no poden permetre’s no passar per aquests processos d’abstracció. Si se’ls salten, no podran arribar a tenir pensaments complexos o entendre les relacions socials.” Des del seu punt de vista, els nens avui estan “exposats a massa informació processada”.
Això es manifesta en l’aspecte de l’educació emocional. “No es pot aprendre a socialitzar amb un mòbil”, ha destacat el ponent.
RAFAEL RODRÍGUEZ, director Col·legi Sant Pere de Gavà
“Se’ns omple la boca amb l’educació emocional, però hi ha infants que no saben expressar les seves emocions perquè no tenen recursos verbals”
En el camp del llenguatge i de la socialització “els problemes hi són”. El que abans eren casos molt puntuals, actualment s’ha convertit en una realitat molt present a les aules. Davant d’aquests senyals d’alerta, “hem de ser valents. No es tracta de prohibir, però sí de no convertir la tecnologia en un eix del projecte educatiu”, ha subratllat Rodríguez.
En una línia semblant s’ha expressat la representant de Famílies Puntocom, Imma Molas. Aquesta ha estat clara a l’hora de valorar l’impacte d’una exposició excessiva a les pantalles: “Té efectes negatius en el desenvolupament del llenguatge. Els nens de tres anys d’avui no parlen bé perquè no se’ls ha donat l’oportunitat de parlar bé.”
També ha incidit en el fet que els efectes de la presència de pantalles en contextos infantils ja comencen a ser visibles. “Abans, es podien comptar amb els dits d’una mà els nens que tenien algun trastorn de l’aprenentatge.”
Molas ha demanat coherència a les famílies per educar amb l’exemple i abordar la qüestió des de la potenciació de les virtuts. “Les prohibicions són pegats. No és educar. A vegades són necessàries, però no són la clau.”
“Que no ens condicioni la por”
El congrés feia referència a riscos, però també a potencialitats del digital en context educatiu. La ponència del membre d’Innovamat i expert en robòtica de la UB, Frank Sabaté, ha tret a col·lació aquest aspecte de les oportunitats. “La tecnologia pot ser molt útil per al docent. La tecnologia ens permet simular situacions i individualitzar aprenentatges.” “El que no té sentit és utilitzar la tecnologia per replicar el que ja es feia sense aportar valor.”
Evidentment, en l’ús de la tecnologia “hi ha risc”, però també n’hi ha en un temor paralitzant. “Que no ens condicioni la por”, ha dit. Completava la taula el professor de la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià de l’Institut Químic de Sarrià, Oriol Quintana.
Regular les tecnològiques i no les famílies
El tema regulador ha irromput amb força en la segona taula rodona Desenvolupament de l’infant en l’entorn digital. Realitats com que Espanya és el país amb una proporció més alta d’adolescents addictes a la xarxa de tota la Unió Europa indueixen a mirar cap a les tecnològiques. “Les empreses proveïdores de continguts han de ser legalment responsables de proporcionar als menors contingut il·legítim”, ha dit la presidenta de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, Anna Plans.
El psicòleg de Desconect@, Marc Massip, va en la mateixa direcció. “Cal legislar la tecnologia, no les famílies.” Cal tenir present que la tecnologia “és igual d’addictiva que una droga”. Des del seu punt de vista, si es va aconseguir amb el tabac a la Fórmula 1 o a la televisió, regular l’accés a la tecnologia i els seus continguts hauria de ser més senzill.
Massip tampoc exculpa les famílies de responsabilitat en el que passa. “Hi ha molts pares negligents. És molt més còmode ser pares amb pantalles, fins que es torna més incòmode quan els fills acaben a l’hospital o en teràpia.”
Completava la taula el psicòleg i sexòleg clínic, Alejandro Villena, qui també ha apel·lat a les possibilitats que avui ofereix la tecnologia per controlar l’accés de menors a continguts inadequats.
