A finals de novembre, en una trobada amb la Comissió Teològica Internacional, organisme que ajuda la Santa Seu, especialment la Doctrina de la Fe en afers doctrinals de pes, alguna cosa va cridar l’atenció del papa Francesc. Entre les prop de 30 persones que participaven en l’audiència, només hi havia 5 dones. El Sant Pare, en el seu discurs improvisat, va fer notar que eren molt poques. Per això, va assegurar que en aquella Comissió feien falta més dones i que aquella circumstància denotava que calia “desmasculinitzar” l’Església. Aquella idea d’alguna manera va calar en l’ànim del Papa de tal manera que, per a l’últim Consell de Cardenals celebrat a principis de febrer, Francesc va voler que els seus principals homes de confiança escoltessin la veu de tres dones: la filla de Maria Auxiliadora Linda Pocher; la consagrada de l’Orde de les Verges de la diòcesi de Verona, Giuliva di Berardino; i la bisbessa anglicana Jo Baileys Wells, casada i vicesecretària general de la Comunió Anglicana.
Si ens cenyim a la Cúria romana, el cert és que, al contrari del que pugui semblar, les dones són molt presents en la seva estructura i, sense elles, difícilment funcionaria. Perquè la gran part dels treballadors de la Santa Seu són laics i, per tant, hi ha una presència femenina important. Podem pensar en la recepcionista de Casa Santa Marta; en les treballadores de la Farmàcia vaticana; en les desenes de dones preparadíssimes que treballen als dicasteris; en la vicedirectora de l’Oficina de premsa de la Santa Seu, Cristiane Murray; en l’encarregada del departament de restauració de la Biblioteca Vaticana, la sevillana Ángela Núñez Gaitán; o en la secretaria de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina, la professora Emilce Cuda. I això per dir-ne algunes de laiques. Entre les religioses, podem esmentar la “vicealcaldessa” de la Ciutat Estat del Vaticà, sor Raffaella Petrino. D’ella, el Papa n’ha arribar a dir que “les coses rutllen molt millor” des que és la número dos a la Ciutat Estat.
En els darrers mesos, Francesc ha confiat també rols importants a dues religioses. D’una banda, a sor Simona Brambilla a la qual va nomenar secretària del Dicasteri per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica en substitució de l’espanyol José Rodríguez Carballo. De l’altra, a sor Silvana Piro, designada com a sotssecretària de l’Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica. Aquesta oficina és la que gestiona els béns mobles i immobles del Vaticà, un total d’un milió i mig de metres quadrats. El percentatge de dones que treballen a la Santa Seu ha crescut en aquests deu anys, i han passat de gairebé el 19,2% al 23,4%. La força de treball femenina al Vaticà està formada per unes 1.200 dones. Contribueixen que la locomotora vaticana funcioni, però, en no poques ocasions, el seu lloc és el vagó de cua.
En els darrers dies, s’han celebrat esdeveniments diversos a Roma amb motiu del Dia de la Dona. Francesc ha demanat que es treballi amb més força per promoure la igualtat en dignitat de les dones. Així s’expressava en el seu missatge adreçat a la trobada Donne leader: verso un futuro migliore (“Dones líders, cap a un futur millor”) organitzada per Caritas Internationalis i les ambaixades del Regne Unit i Austràlia davant la Santa Seu. Durant les sessions es va posar de manifest com l’Església, a través de moltes organitzacions, treballa per a l’empoderament de les dones a través de programes d’educació, atenció sanitària bàsica, iniciatives econòmiques innovadores i projectes de suport en situacions d’especial vulnerabilitat.
De la seva banda, l’organització femenina catòlica més gran del món, la Unió Mundial de les Organitzacions Femenines Catòliques (UMOFC), reconeguda per la Santa Seu com a associació pública internacional de fidels, va convocar dones de diferents països per donar a conèixer la seva aportació com a artífex de pau. L’esdeveniment titulat Dones sembrant llavors de pau i conreant la trobada, va tenir un marcat caràcter interreligiós i ecumènic amb la intervenció de representants de diferents religions.
La UMOFC representa uns 8 milions de dones d’uns seixanta països. Es tracta de l’associació catòlica de dones més gran del món que va néixer el 1910 per iniciativa de dones visionàries que van unir organitzacions de diferents països perquè la seva veu tingués més força. Entre elles va haver-hi una espanyola d’importància cabdal en la història de l’Església: Pilar Bellosillo, presidenta de la UMOFC des del 1961 fins al 1974. La Pilar va ser l’única dona laica auditora al Concili Vaticà II que va formar part de la comissió que va preparar la Gaudium et spes. En les seves intervencions va reivindicar que l’aspecte femení no fos tractat com un tema en si mateix, sinó que s’afirmés la dignitat de la persona humana i la igualtat fonamental que conferia a qualsevol dona batejada el principi de corresponsabilitat apostòlica.
