“Ens apropem als pobles amazònics de puntetes, respectant la seva història, les seves cultures, el seu estil de vida, amb cor cristià per comprendre-la i interpretar-la.” És el desig expressat pel papa Francesc en el discurs d’obertura del Sínode de Bisbes per a l’Amazònia, que reflexiona sobre Amazònia, nous camins per a l’Església i per a l’ecologia integral.
Francesc ha destacat que el Sínode té quatre dimensions: pastoral, cultural, social i ecològica. La primera, ha explicat, és l’essencial, “que inclou tot”.
Adreçant-se als pares sinodals, el Papa els ha recordat que “no hem vingut aquí per inventar programes de desenvolupament social i preservació de cultures, de tipus museu o d’accions pastorals amb el mateix estil no contemplatiu amb què es fan les accions del signe oposat: deforestació, uniformització, explotació”.
Segons Francesc, els participants en el Sínode són a Roma per “contemplar, comprendre, servir els pobles”, i això és fa “per un camí sinodal, ho fem al sínode, no a les taules rodones, no a les conferències o a les discussions posteriors”.
I ha insistit en el mateix aspecte: “Ho fem al sínode, perquè un sínode no és un parlament, no és un centre de trucades, no mostra qui té més poder sobre els mitjans i qui té més poder entre les xarxes per imposar qualsevol idea o pla”.
El Bisbe de Roma també ha recordat que el Sínode camina sota “la inspiració i el guiatge de l’Esperit Sant”.
Finalment, ha subratllat que ser al Sínode no significa ocupar un “espai” a la sala, sinó estar envoltat del “caliu” de la comunitat i de l’Església Mare, tenint cura de l’aspecte fratern, la intimitat, fent servir delicadesa i prudència també en la comunicació externa per evitar qualsevol malentès.
