El papa Francesc ha superat amb èxit una bronquitis en tots dos pulmons, a més de diferents crisis respiratòries. Des de l’Hospital Gemelli ha millorat, fins i tot treballat i ha pres decisions en diàleg amb els seus equips de treball, tot i que continua delicat. La seva capacitat de sobreposar-se a l’adversitat és extraordinària —segur que l’Esperit Sant hi ajuda— i el sosté la pregària de milions de persones.

Però és un home de 88 anys que requereix ajuda per respirar; ell mateix ha dit que no el torba la possibilitat de renunciar si veiés que ja no té força o capacitat per conduir l’Església.

Intueixo que el Papa ha de sentir que la seva missió fonamental ja l’ha complert. Ha deixat una herència extraordinàriament consistent a través, sobretot, de la seva manera d’estar i de fer. Però també de les cartes apostòliques i encícliques i, potser sobretot, amb el Sínode de la Sinodalitat. L’11 de març va publicar un document en el qual inicia un camí que conduirà a una Assemblea Eclesial d’aquí a tres anys, consolidant el que s’ha fet fins llavors.

Tant el seu Magisteri sobre la cura de la Creació, el de la misericòrdia amb els febles i la fraternitat humana, així com els processos sinodals, estan configurant molts àmbits de l’Església de manera molt profunda. No és menor la incorporació de dones en llocs clau de la gestió al Vaticà i l’ampliació d’equips de treball com a mètode per evitar l’excés de poder individual. I la transparència amb la qual ha volgut gestionar la seva presència al Gemelli també és una dada important.

Res no és irreversible, però aquest camí ja està llançat en l’Església. Penso que pot dir, tot i que decidís continuar en el càrrec, que la seva missió bàsica l’ha complert. Avui i sempre, gràcies, Santedat.