Aquest diumenge 14 de juliol, durant l’Àngelus, el papa Francesc ha demanat a la Mare de Déu que “atorgui pau a tots els pobles oprimits per la guerra, especialment pels més turmentats, com Ucraïna, Palestina, Israel i Myanmar”. El Pontífex, que ha recordat que el dimarts tindrà lloc la celebració de la Santíssima Mare de Déu del Carme, també ha aprofitat la pregària de l’Àngelus per resar per “tots aquells que treballen en el sector marítim i pels qui se’n preocupen”, ja que aquest 14 de juliol l’Església universal ha celebrat el Diumenge del Mar.

Com és tradició, durant l’Àngelus Francesc ha saludat els fidels i els pelegrins que s’han apropat a la plaça de Sant Pere per resar l’Àngelus, i ha dedicat unes paraules als “fidels polonesos reunits al santuari de la Verge Negra de Czestochowa”. 

La Santíssima Mare de Déu del Carme 

La memòria litúrgica de la Mare de Déu del Carme va ser instituïda per commemorar l’aparició de la Verge, el 16 de juliol de 1251, a sant Simó Stock.

Al primer Llibre dels Reis s’explica que el profeta Elies es va reunir a la muntanya Carmel amb alguns homes per defensar la puresa de la fe del seu poble, i va guanyar un desafiament contra els sacerdots de l’ídol Baal. A més, segons la tradició, la Sagrada Família es va aturar en aquesta muntanya a la tornada d’Egipte.

Inspirant-se en Elies, es van establir a la muntanya del Carmel grups de monjos que seguien la regla de sant Basili; se’n troben testimonis al segle XI, quan els croats van arribar al lloc. Cap a 1154, el noble francès Berthold, que havia arribat a Palestina amb el seu cosí Aimerius de Llemotges, patriarca d’Antioquia, es va retirar a la muntanya del Carmel, i va decidir reunir els ermitans perquè fessin vida cenobítica. Els religiosos van construir una petita església enmig de les seves cel·les, dedicant-la a la Mare de Déu, i van prendre el nom de Germans de Santa Maria del Mont Carmel. L’orde del Carmel va adquirir així els seus dos trets distintius: la referència a Elies i l’enllaç amb Maria Santíssima.