L’Evangeli d’avui és de les poques paràboles que el mateix Senyor ha predicat i explicat: “Escolteu, doncs, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador: la llavor sembrada…” Davant de les explicacions del Mestre, poc hi podrem afegir nosaltres.
Recordar, potser, els diferents resultats de la sembra de la llavor: “La llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l’entenen (…). La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment (…) La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen.”
Incomprensió de la paraula, inconstància en el seu seguiment, infertilitat per ofegament. Tres maneres d’acollir la paraula, la llavor sembrada, que acaben matant la llavor, que impedeixen que la paraula doni fruit.
Tres maneres d’acollir-la que responen a les tres grans temptacions que patí el Senyor al desert, paradigma de totes les temptacions humanes: la ignorància de les coses de Déu, que ens allunyen d’adorar-lo i estimar-lo com es mereix; la multiplicació dels desigs que volen saciar la nostra set i ens fan oblidar que l’home no viu només de pa, i les preocupacions del món que ens tanquen a la confiança que només Déu és digne.
Tres actituds del cor que responen de la mateixa manera al do de la Paraula divina: refús, tancament i indiferència. Tres actituds del cor que demostren autosuficiència, orgull i menyspreu.
Ben al contrari, “la llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l’han entesa, i per això dona fruit”.
L’humil de cor segons l’Evangeli és aquell que pot entendre la predicació de la Paraula, acollir-la en el seu cor, i fer-la fecunda en fruits de vida i de vida eterna. Un cor que acull és un cor obert, transparent, confiat; un cor que, malgrat sentir també les temptacions d’aquest món i d’aquesta vida, no es deixa enganyar i s’abandona confiat en Aquell qui amb la seva vida i la seva paraula sembra llavors de vida eterna, capaces de donar molt de fruit.
“Qui tingui orelles, que ho sentí”: llàstima que molts, tenint orelles, no hi senten i busquen fruits allà on no hi ha vida. Demanem al Senyor que afini les orelles del nostre cor!
