Dues idees dominen aquests versets. D’una banda, la necessitat de la conversió i de fer un canvi en les nostres vides; de l’altra, que tot canvi requereix un temps.
Uns desconeguts s’adrecen a Jesús per explicar-li la mort violenta d’uns galileus. Aquesta trista notícia deixa entreveure la teologia rabínica que relacionava una mort cruel amb la condemna de Déu pel greu pecat comès. Jesús que percep com aquella gent només veu la culpa en els altres, però no en ells, els respon amb unes observacions sobre la culpabilitat dels galileus i hi afegeix la mort accidental d’uns habitants de Jerusalem, dient que ni uns ni altres eren més pecadors que la resta de conciutadans. Jesús es mostra contrari a un Déu que castiga i aplica una justícia mecanicista: tal fas, tal trobaràs. La mort arriba quan menys s’espera, pot ser per accident, per la violència d’un altre o per altres motius. El que cal és penedir-se i convertir-se. Per dues vegades Jesús adverteix als qui han portat aquesta fatal notícia que si no es converteixen, acabaran igual. El que compta és la confiança en Déu Pare, malgrat els dubtes i els errors que es puguin cometre; cal tornar al Pare. Jesús interpel·la els seus interlocutors perquè canviïn i en lloc de mirar què fan els altres, es mirin a ells mateixos.
El canvi en les nostres vides no és fàcil. Jesús ho sap. La segona part de la lectura és una paràbola que ens fa reflexionar i ens encoratja a aconseguir-ho: encara hi som a temps. Una figuera sense figues és la imatge de la inutilitat d’un arbre sense fruits. La paciència del vinyater que té cura del camp del propietari és gran. Es mostra generós, cuidarà ell mateix de la figuera i demana al seu amo més temps perquè doni fruits. Jesús espera i confia en nosaltres. Vol que siguem una comunitat fructífera. Hem estat batejats, celebrem l’Eucaristia, ens convertim cada dia i sempre hem de donar fruits. Potser la gent ens reconeix com a cristians, però si no donem fruits, estem donant un bon exemple de fe? Cal mantenir una figuera si no dona figues?
Podem i hem de parlar amb Déu, com el vinyater fa amb l’amo del camp. Déu vol que el cerquem i que li parlem perquè sense Déu no hi ha vida. Ell sempre és al costat nostre per respondre els nostres dubtes, entén les nostres mancances i desitja que siguem perseverants i donem fruits. No perd mai l’esperança, sap que ens esforçarem i que ens convertirem a temps.
