Cada cop que llegeixo aquesta paràbola m’he de recordar a mi mateixa que una paràbola no deixa de ser una narració que aporta llum sobre un determinat aspecte i que els diversos elements i comportaments que hi apareixen descrits hi són en funció d’aquest focus. No pretenen anar més enllà. Si ens entestem a llegir-les de manera massa literal o al·legòrica o a buscar tres peus al gat, podem extreure’n conclusions errònies. No hi ajuda que de vegades els textos es llegeixen de manera molt fragmentada i perden el seu context original.

Crec que és el que passa en la paràbola que llegim avui  (Mateu 25,1-13) sobre les noies que esperen el nuvi ben proveïdes de tot el que els farà falta. Espontàniament, les noies prudents, que porten l’oli i que no el volen compartir, m’han caigut sempre profundament  antipàtiques. Sempre m’he identificat amb les mandroses. No dec ser l’única, perquè l’expressió “portar-se l’oli”, que he mirat al diccionari, veig que significa ser altiu i arrogant o anar a la seva. Però aquesta és una interpretació que no respon en absolut al missatge de Jesús.

De fet, el capítol 25 de l’evangeli de Mateu, que llegim els tres diumenges darrers de l’any litúrgic, conté dues paràboles (la de les noies i la dels talents) i una projecció escatològica, amb un ensenyament ben concret per a la vida: el judici final. Les dues paràboles només s’entenen correctament si les llegim en el context del judici final. L’oli i els talents són aquesta relació de qualitat amb “els més petits”, les persones més vulnerables: acollir-les, donar-los de menjar i de beure, visitar-les, vestir-les, vetllar per la seva dignitat.

I això sí que és personal i intransferible. Forma part de la pròpia llibertat i història. Al final de la vida serà molt difícil reomplir la nostra ampolla d’oli si no hem estimat en aquest sentit evangèlic, que no depèn només de satisfer emocions, raons i normes, sinó d’estimar el proïsme vingui d’on vingui mentre esperem l’arribada del Senyor. Dit d’una altra manera, al llarg de tota la nostra vida. Aquí ens hi retrobem tots els cristians, de totes les Esglésies.

La Saviesa, ens diu la primera lectura (Saviesa 6,12-16) en un text bellíssim, ens hi ajudarà. La tenim asseguda a les portes de casa.